En Quim i el grill


Ressenyes/ Crítiques sobre En Quim i el grill:


És una història entranyable i tendra. Parla a cau d'orella, fluixet, com el cri-cri dels grills, d'una vida que tan de bo fos més comuna. És tan necessari pel desenvolupament dels nens aquest contacte amb la natura, amb el camp que molts de nosaltres vam tenir la sort de viure i que ara només poden viure alguns afortunats...
Sóc afortunada d'haver-lo llegit [...] i d'haver-me sentit traslladada als meus estius  d'espais sense tanques on tot era descoberta i comunió  amb una natura xiuxiuejant i màgica.
Mercè Escardó i Bas, 2014 



Retornar un grill al seu medi, en lloc d'engabiar-lo, té un clar missatge ecològic. Fins i tot ètic: el valor de la llibertat per als éssers vius. Aquest tema, però, no ofega la peripècia vital del protagonista. Passar uns dies al poble, a causa de l'absència temporal dels pares, és una 'aventura' a l'abast de la majoria dels lectors, que els permet identificar-s'hi. La proximitat del seu aniversari, un al•licient. La convivència amb els avis, tot un descobriment, pel seu lligam quotidià amb la natura. Els sentiments infantils no cauen mai en la banalització ni l'ensucrament. Assistim a un petit, però significatiu, enriquiment personal d'en Quim, gràcies al grill, aquest especial regal d'aniversari que només podia oferir-li l'avi. Desenvolupar l'acció d'una manera fluïda en una narració breu i amb un estil precís, tenint present l'edat dels lectors, posa de manifest el bon ofici de Pere Martí. 
Eulàlia Barbosa revista Faristol, núm. 57, 2007 


No deu ser casualitat que l’acció d’aquest llibre de Pere Martí passi en un ambient rural, en contacte directe amb la natura. Segons ell mateix explica, la història d’En Quim i el grill parteix d’una anècdota personal viscuda en la seva infantesa a les terres osonenques d’on és originari.  És, per tant, la força evocadora d’aquest doble paradís –la infantesa i l’entorn natural- la que mou els fils d’aquesta obra i, segurament, els de la major part de la seva narrativa per a infants. Hi descobrim també d’altres llocs comuns, com aquesta tendresa que amara sempre les relacions entre avis i néts -tot un toc d’alerta avui que els antics esquemes familiars han quedat capgirats. On els primers traspassen als segons la saviesa d’uns temps molt diferents als nostres d’ara. Un món on l’estimació i el respecte a la natura ja existia molt abans que ens el redescobrís l’ecologisme. Un món que convida a tastar el plaer de les coses senzilles, naturals. I si no, digueu-me: a quin nen li agradaria més que li regalessin una gàbia en comptes d’una consola de videojocs o una tauleta tàctil? I encara una darrera lliçó que en Quim aprendrà aquests dies amb els avis: la del plaer de ser generós.
Edicions del Roure de Can Roca ha volgut apostar per un valor jove a l’hora d’il•lustrar aquesta nova edició: la Marta Ponce. I després d’observar atentament els seus dibuixos no podem més que felicitar-nos per la tria. Hi aporta originalitat i frescor sota una mirada sensible i bonhomiosa, en la línia dels valors que traspua el text de Pere Martí.
August Garcia i Orri, 
El 3 de Vuit, El Vallenc, Nova Conca, i Gent del Masnou, 
2014


En els temps en què vivim m'agrada -i és gratificant- trobar històries on el nen protagonista va a passar uns dies a pagès, a cals avis, i en comptes de jugar a maquinetes jugui amb ells algunes partides de parxís, o bé vagi a pescar a la riera, o a recollir els ous de les gallines... M'agrada trobar històries, en els temps que vivim, on al protagonista, pel seu aniversari, se li regalin coses com un grill dins d'una gàbia i un parell de llibres...
Òbviament, des d'un bon començament el lector sap que no serà veritat que el Quim no celebrarà bé el seu aniversari... Encara més: des d'un bon començament el lector sap que aquells seran uns dels millors dies de la seva vida. Una dolça felicitat de tot l'entorn acompanyarà l'aniversari del nen en complir set anys... i ell, més feliç que unes pasqües, aquell dia se n'anirà a dormir amb la imatge i el cant del seu grill...
Les lliçons i els missatges -una característica de l'obra d'en Pere Martí- hi són ben explícits: com es caça un grill, com cal agafar-lo per no fer-li mal... per què cal deixar-lo quan arriba el fred o per què cal no portar-lo a ciutat: ... -què faries, tu, si se t'emportessin uns desconeguts, lluny de casa, per molt bon menjar que et donessin? Lliçons ben explícites que l'autor no té cap inconvenient a plantejar als joves lectors, als seus pares, als seus mestres... 
Josep M. Aloy, Mascaró de proa, 2014

Materials didàctics

Materials didàctics per al llibre En Quim i el grill
Autor dels materials: Pere Martí i Bertran

Fitxa tècnica
En Quim i el grill
Pere Martí i Bertran
Il•lustracions de Marta Ponce
La Garriga (Barcelona): Edicions del Roure de Can Roca, 2014
Col•lecció: Barba Blava, 2
Pàgines: 46


Índex

Introducció
L’autor 
La il•lustradora
L’argument 
L’obra: 
Gènere i estil   
El tema i els subtemes  
Informació complementària:
Articles
Enllaços
Propostes de comprensió lectora:
Abans de la lectura  
Durant la lectura  
Després de la lectura 
Avaluació de la comprensió lectora 
L’opinió del lector o la lectora  
Propostes lúdiques  
Interdisciplinarietat  
Literatura comparada .
Solucions 


Introducció

Vicent Alonso, parlant de la literatura de Maria-Mercè Marçal (Reduccions, núm. 97, p. 138) diu: “L’art, i ací la literatura mereix un lloc preeminent, acostuma a ensenyar-nos a viure. Escrivim i llegim habitualment maneres de viure, o amb un matís que trobe determinant per resoldre la qüestió, quan escrivim o llegim experimentem maneres de viure que ens ajuden a decidir com podem viure millor, és a dir, com hem de viure.” 
L’obra literària per a infants d’en Pere Martí, i En Quim i el grill n’és un bon exemple, s’ajusta molt a aquesta visió de la literatura que apunta Vicent Alonso, ja que a la seva obra, de base clarament realista, sovint hi trobem retalls de vida, de vegades a partir d’una anècdota, que poden ajudar el jove lector a tenir una visió del món i de la vida propera, i alhora allunyada de la seva realitat quotidiana.  Propera perquè els protagonistes solen sers nens o nenes de la seva edat i, per tant, s’hi poden identificar amb facilitat. A més, sovint es relacionen amb animals, cosa que interessa els nens i les nenes, que la majoria en voldrien tenir algun de mascota. Ara bé, també és cert que alhora aquesta realitat sol ser llunyana, perquè Pere Martí ens sol retratar la realitat, amb els personatges infantils i adults inclosos, més com li agradaria que fossin que no pas com solen ser la majoria dels possibles lectors. Així, per exemple, en la seva obra solen tenir-hi un pes important els avis, els nens i les nenes passen llargues temporades al camp, en contacte amb la natura, són lectors i no solen ser fans desmesurats de les noves tecnologies... En definitiva, presenta una realitat als infants que, tot i no ser ben bé la seva, els és engrescadora perquè els agradaria de poder-la viure, com el protagonista. Per molt que aquestes vivències no siguin grans aventures, no hi corrin greus perills, ni estiguin sempre immersos en una activitat frenètica, els arriben, segurament perquè les veuen possibles, les veuen a l’abast. A més, sempre procura que els valors ecològics i ètics hi siguin presents, sense escarafalls ni didactismes forçats, sinó més aviat formant part de la vida quotidiana amb tota normalitat. 

L’autor  

Pere Martí i Bertran va néixer a Sant Quirze de Besora (Osona), l'any 1952. Va estudiar a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on va cursar els estudis de Filologia catalana (UAB). Un cop acabats els estudis, va treballar de professor de llengua i literatura catalanes a diversos centres d'Andorra, La Seu d'Urgell i Olot. Durant anys, també ha estat professor de formació permanent del professorat, sotscoordinador de la matèria de Literatura catalana per a les PAU (Proves d'Accés a la Universitat) i professor del CAP (Curs d'Aptitud Pedagògica). Fins l’any 2013, en què es va jubilar, ha estat catedràtic de Llengua i Literatura a l'institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès. A més de la seva tasca docent, ha col·laborat i col·labora a diversos mitjans de comunicació (Escola Catalana, Revista de Catalunya, El 3 de Vuit, El Vallenc, El 855...), on ha publicat articles i ressenyes majoritàriament relacionats amb la docència i amb la literatura infantil i juvenil. Relacionats amb aquests àmbits, també ha impartit conferències i ha participat en col•loquis, taules rodones, cursos d’estiu... Ha estat jurat de diversos premis literaris, com el Joaquim Ruyra, el Vaixell de Vapor, els Ciutat d'Olot, el Barcanova, l'Aurora Díaz Plaja... I encara és coordinador d’un programa de ràdio setmanal dedicat a la Literatura Infantil i Juvenil, a Ràdio Vilafranca; un programa pel qual ha rebut diversos premis, com l’”Atlàntida” (2003) i el “Pàgines hertzianes” de la revista Faristol (2007).
Pel que fa a publicacions, és autor de diverses traduccions, tant del francès com del castellà; de tres adaptació, Nataixa i la bruixa (PAM, 1994), Terra baixa d’Àngel Guimerà (El Roure de Can Roca, 2010) i El castell dels Tres Dragons de Serafí Pitarra (Barcanova, 2014); i d’una dotzena d’obres de literatura infantil, tres per a lectors a partir de 10 anys: En Griset (del qual també hi ha una edició en braille), En Griset aventurer (publicades a Alfaguara / Grup Promotor, l'any 1997 i 2000, respectivament) i  Les tortugues de l'àvia (Ed. Cruïlla, 2001); i la resta per a lectors més petits: La nena que va pintar els cargols (Alfaguara / Grup Promotor, 1999), de la qual hi ha una edició en braille (D.L. 20334-2000) feta pel Centre de Producció Bibliogràfica de l'ONCE (Barcelona, 2000) i una traducció a l'euskera, publicada per l'Editorial Desclée (Bilbao, 2003); Dos ratolins de bosc (Baula, 2004),que té una edició en gallec publicada per Tambre (Vigo, 2006); La tortuga d'en Hans (Barcanova, 2004), també en braille (ONCE, 2006) traduïda al castellà: La tortuga de Hans (Anaya, 2011); Els tresors del bosc, del qual també hi ha edició en castellà (totes dues a Lynx Edicions, 2005); L’Avi ocellaire (Lynx Edicions, 2006); En Roger i el xoriguer (Barcanova, 2009); La Mariona Perquès, de la qual hi ha edició en castellà: Marina Porqués (Lynx edicions, 2009); Paraules bessones (Barcanova, 2010) i Endevinalles per a tothom (Baula, 2014). També és autor, juntament amb Jaume Aulet, del Dictamen sobre la situació de la Literatura catalana a l’Ensenyament Secundari (2007), fet per encàrrec del Col•legi oficial de Doctors i Llicenciats. 

La il•lustradora

Marta Ponce és una il•lustradora nascuda a Barcelona el 1987. Des de ben petita va tenir molt clara la seva vocació i decidí formar-se com a artista a l'Escola Massana de Barcelona. De seguida es va decantar  per tècniques manuals, incloent-hi elements moderns com el collage; les seves il•lustracions pretenen reflectir un món sensible i poètic. Ha col•laborat amb diverses editorials (Cruïlla, Grup 62, Roure de Can Roca...) i ha publicat 4 llibres: Peter Pan (Estrella Polar, en català), Finis mundi (Editorial Cruïlla, en català), El Principito (Alcalá Grupo Editor, en castellà) i En Quim i el grill /El grillo de Quique . També ha treballat per a revistes infantils com Cavall Fort i Mil Dimonis i ha exposat a diverses galeries de Barcelona i Madrid. Actualment  (2014) té una exposició col•lectiva permanent a la galeria francesa Carré d'Artistes de Barcelona.

L’argument  

En Quim, per primera vegada a la seva vida, haurà de passar el dia del seu aniversari sense els pares, a casa dels avis, ja que han de fer un viatge de negocis que no poden ajornar. No li fa gens de gràcia, però al poble els dies passen molt més de pressa del que es pensava i quan arriba el dia, esperat i temut alhora, tot són sorpreses, i agradables val a dir-ho. La més especial i inesperada és el regal de l’avi, que li ha caçat un grill amb tota la il•lusió del món. En Quim queda sorprès, però de seguida s’hi entusiasma i vol saber-ho tot dels grills: què mengen, com es cacen per a què serveixen... I l’avi, feliç d’haver-la encertat, li ho ensenya tot amb la paciència i el coneixement de la natura que el caracteritzen. En Quim només espera que tornin els pares per ensenyar-los el seu grill i explicar-los tot el que n’ha après. Tantes coses, n’ha après, que no se l’endurà a ciutat, sinó que el deixarà lliure perquè retorni a la natura, d’on l’havien tret. 

L’obra: 

Gènere i estil

En Quim i el grill és una obra narrativa per a infants distribuïda en sis capítols, sense titular ni numerar. Com és habitual en la narrativa és escrita en prosa; en aquest cas una prosa molt elaborada, que en alguns moments ratlla la prosa poètica. Hi predomina  la narració, però amb unes bones dosis de diàlegs per fer més lleuger el text i per acostar-lo als infants. L’estil és realista. L’autor té cura de fer versemblants i creïbles des dels personatges, passant pels ambients i les circumstàncies en què es mouen, fins als més mínims detalls. Això no vol dir que l’autor, com s’ha dit a la introducció, no doni una visió subjectiva, i fins a un cert punt didàctica, d’aquesta realitat, que potser presenta més com li agradaria que fos que no pas com és en la nostra societat, cosa que han assenyalat diversos crítics i que pot ser una clara influència del Noucentisme. El context literari, doncs, és el de la narrativa de base realista. Com ha dit algun mestre en més d’una ocasió, parlant d’aquesta obra i d’altres de l’autor, “per molt que de vegades els infants ho esperin, els personatges d’en Pere Martí mai no acaben parlant amb els humans, per molt que s’estimen o per molt amics que es facin.” Perquè en Pere Martí vol convertir la realitat quotidiana en literatura, a través dels recursos que li ofereixen la llengua i l’estil.

El tema i els subtemes  

Potser, com ha assenyalat Eulàlia Badosa (vegeu a continuació l’apartat “Fragments crítics i comentaris de l’obra”) podem considerar el tema central de l’obra “el valor de la llibertat per als éssers vius”, que vindria a ser un aspecte d’un altre tema fonamental en l’obra i d’altres títols de l’autor: el respecte per la natura. Com a subtemes a destacar no ens podem estar d’assenyalar, com també han fet alguns crítics i com trobem en motes obres de l’autor, el pes de les relacions entre avis i néts, fonamentals en la transmissió de coneixements ancestrals i d’allò més diversos. I encara un aspecte molt important en aquesta edat: la generositat i la superació de l’egoisme. El nen ha de superar l’etapa del “meu i només meu” per pensar també en l’altre, sigui un company o qualsevol ésser viu. I encara, i per acabar, el valor de la quotidianitat, de les coses aparentment senzilles, que ens poden fer tant o més feliços que algunes d’extraordinàries o “imprescindibles” perquè les té tothom o estan de moda.

Informació complementària:

Articles: 

Article propi titulat “Avis i néts en els meus llibres”, publicat en premsa local, concretament a El Butlletí (El Pilar de Vuit) de Vilafranca del Penedès: núm.18 (març-agost 2007), p. 9-10 i a El 855 de Sant Quirze de Besora: núm.119 (març-maig 2007), p. 54-55. 
“Quan em van preguntar per què els avis tenien un paper tan destacat en la meva obra literària per a infants i joves, la veritat és que m’ho vaig haver de rumiar, perquè he de confessar que no havia estat una cosa conscient del tot. Però és ben real, sens dubte, perquè pràcticament a tots els meus contes i a les meves novel•les hi apareixen avis. En alguns casos ja directament al títol, com pot ser el cas de Les tortugues de l’àvia o de L’avi ocellaire, la meva darrera obra publicada. En d’altres hi tenen un paper tant o més significatiu, per molt que el títol no ho reflecteixi, com pot ser el cas de La nena que va pintar els cargol, d’El grill d’en Quim o d’Els tresors del bosc, en què els avis fan de transmissors d’uns coneixements ancestrals que molt sovint els néts han estat a punt de perdre pel fet de viure a part, de vegades ni a la mateixa ciutat o poble, i no passar gaire temps, per no dir gens, amb els avis. Aquest paper, de transmissors de valors, de coneixements, de tradicions..., que es donava d’una manera natural en la família patriarcal, i que personalment encara vaig tenir la sort de viure, pràcticament ha desaparegut en la nostra societat; però com que crec que té un valor fonamental i que hem de mirar de mantenir-lo, dintre de les nostres possibilitats, per això el reivindico en la meva obra i faig que, encara que només sigui en unes vacances d’estiu, o en algun cap de setmana, els avis recuperin aquest paper i comparteixin amb els néts coses tan senzilles com anar a buscar cargols o bolets, anar a caçar grills o ocells per engabiar-los, anar uns quants dies a la platja, o compartir la lectura d’un conte o l’explicació d’un fet de la seva infantesa o d’una rondalla que a ells potser també els havia explicat el seu avi. 
Un altre aspecte que destaca en la meva obra, en relació als avis, és la bona entesa i l’estimació que hi ha entre les dues generacions. La tendresa en el tracte, sobretot dels avis cap als néts, però també viceversa, hi és present des de la primera novel•la, En Griset, potser perquè vaig tenir la sort de viure aquesta relació tan directa i plena d’estimació amb els meus avis, o potser perquè l’he vista en la relació entre els meus fills i els meus pares i sogres. Per això, segurament, en les dedicatòries que els he fet sempre hi he destacat el paper d’avis. En l’obra dedicada als meus pares hi podem llegir: “Per als meus pares, que ja fa una bona colla d’anys que són avis”. I en la dels meus sogres hi trobem: “Per al Gregorio i l’Elena, que podrien ser els avis d’aquest i de molts altres contes.” La qüestió és que sovint els avis són el consol o el còmplice que fa que el nét superi amb més facilitat aquell moment d’angoixa, de preocupació o de desconcert. Són un puntal que complementa (de vegades per desgràcia substitueix i tot) el paper dels pares en la família. 
Em sembla que fonamentalment és per tot això que faig sortir sempre avis a les meves obres, encara que només sigui d’escallimpada com a La tortuga d’en Hans o a En Griset aventurer, tot i que en aquesta novel•la es dóna el cas curiós que el gat protagonista, en Griset, també pensa què farà quan sigui un avi gat i hagi d’explicar històries als seus néts gatons, i per això se’n va a córrer aventures. En la humanització dels animals, doncs, també m’he deixat portar per aquest paper tan important que han tingut i que, espero, continuaran tenint avis i àvies en totes les cultures.
Arribats en aquest punt he de deixar ben clar que no sóc el primer, ni seré el darrer, ans tot el contrari, a donar un protagonisme tan destacat als avis en la literatura infantil i juvenil. Un bon exemple el tenim en l’article “Los abuelos en la LIJ” (CLIJ, núm. 117, juny 1999,p.14-23), en què l’escriptora i crítica Maria Carme Roca hi repassa més de cinquanta títols, triats de llengües i cultures diferents, per veure quin paper tenen i quin tipus d’avis apareixen en la literatura infantil i juvenil. Val a dir que entre aquesta cinquantena llarga de títols, d’autors tan variats com Joaquim Carbó, Josep Vallverdú, M. Dolors Alibés, Andreu Sotorra, Mario Lodi, Elvira Lindo, Luis Maria Pescetti, Betsy Byars, Peter Härtling, i un etcètera ben llarg, n’hi destaca un de meu, La nena que va pintar els cargols, precisament pel fet que la protagonista, la Cristina, espera amb delit les setmanes de vacances que cada estiu passa a cals avis del poble, i encara perquè de la mà dels avis cada estiu, també, aprèn alguna cosa nova. De la importància dels avis en la literatura infantil i juvenil, també n’havia parlat Aurora Díaz Plaja ja fa una colla d’anys, en una de les seves guies de lectura, en què presenta més de quaranta títols relacionats amb avis i àvies. Concretament la guia la va publicar a la revista Faristol (núm. 2, juny 1986, p. 36-38) i duia per títol “Els llibres infantils amb protagonistes de la tercera edat”. 
I res més, em sembla; només desitjar que per molts anys avis i néts puguin gaudir de moltes coses junts, com per exemple d’aquests contes i d’aquestes novel•les en què, n’estic segur, es veuran reflectits i llegiran i explicaran de gust.”

Enllaços 

Alguns enllaços per aprofundir en l’autor i la seva obra poden ser
-Pàgina de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)
-Qui és qui i Lletres a les aules / Autors a les aules de la ILC (Institució de les Lletres Catalanes)
-Propostes diverses sobre algunes de les seves obres al programa “Itineraris de lectura” del Departament d’Ensenyament i la ILC

Alguns enllaços de visites a escoles per part de l’autor poden ser: 
-Escola Segimon Comas (Sant Quirze de Besora)
-Escola La Monjoia (Sant Bartomeu del Grau)
-Escola Can Deu (Sabadell)

Alguns enllaços per aprofundir en la il•lustradora i la seva obra poden ser: 


Propostes de comprensió lectora:

Abans de la lectura

Abans d’entrar en la lectura del conte, us proposem un conjunt de sis activitats orals, quatre de referides a la part escrita del text i dues de referides a les il•lustracions. Proposem de fer-les orals per començar a engrescar a la lectura  i perquè els nens i les nenes s’acostumin a mirar el llibre a fons i valorar els elements que el formen, tot i que no siguin el conte pròpiament dit, allò que els especialistes anomenen paratextos. També creiem que és important que les lectures es treballin oralment i es vagin acostumant  a aixecar la mà per parlar, a seguir un ordre, a entendre bé les preguntes i pensar les coses abans de dir-les...

Activitat 1 
A partir de l’observació de la coberta, la mestra fa una sèrie de preguntes del tipus: què destaca de la coberta? Quants personatges (en sentit ampli) hi veieu i quina relació us sembla que poden tenir amb el títol? Qui la deu haver dibuixat, la coberta?... Tot seguit, passem a la contracoberta i comprovem si el resum de l’obra que hi apareix ens en dóna més informació. Veurem que d’en Quim, sí, però que del grill no ens en dóna cap. Serà un bon moment per proposar als alumnes de fer hipòtesis sobre quin paper deu tenir el grill a l’obra, certament important si apareix al títol i a la il•lustració de la coberta. 
Si sembla bé a la mestra, les hipòtesis es poden apuntar en el quadern de lectura de l’aula, al portafoli de l’alumne o simplement en un full que guardarem per a més endavant, per comprovar qui s’hi ha acostat més a mesura que anem llegint l’obra.
Aprofitem que som a la contracoberta per fer-los adonar que també hi trobem altres informacions breus: l’escriptor de l’obra i la il•lustradora, l’editorial que l’ha publicada, les edats a partir de les quals es recomana el llibre, la col•lecció (Barba blava, núm. 2) i un codi de barres, que es correspon amb l’ISBN, del qual parlarem a l’activitat 2. Ah, i un fragment d’il•lustració que, si volem, els podem fer buscar a l’interior perquè vegin la relació amb l’obra (p. 25), tot i que aparentment no hi té res a veure. 
En aquest apartat, val la pena fer-los adonar que podem completar la informació amb les pàgines del final del llibre, ja que ens donen els títols de les altres col•leccions de l’editorial  (p. 47) i més informació sobre l’autor i la il•lustradora (p. 46). 

Activitat 2
Tornem al començament i comentem el que trobem a la pàgina 2 del llibre: la pàgina de crèdits. És important fer-los adonar que TOTS els llibres, siguin de lectura literària, siguin de text, siguin infantils, juvenils o d’adults en tenen. 
Aquí la mestra pot proposar-los que tothom la busqui en algun altre llibre de la biblioteca d’aula, de text... (val la pena que els adverteixi que de vegades la pàgina de crèdits va al començament, com és el cas, però que de vegades també pot ser que la trobem al final). A partir d’aquí anem explicant tots els elements que hi apareixen: la © del copyright o dels drets d’autor (els podem fer adonar que n’hi ha tres, perquè tant l’escriptor, com la il•lustradora com l’editorial tenen un apart dels drets del llibre); els autors del llibre (escriptor i il•lustradora); l’editorial (amb l’adreça, la pàgina web...); l’ISBN i el Dipòsit legal (els podem explicar que són una mena de DNI dels llibres i també els podem recalcar que TOTS en tenen, fora que no siguin llibres publicats amb anterioritat a 1970); la impremta, és a dir el lloc on s’han fet tots els exemplars del llibre; i finalment els advertiments contra el pirateig.

Activitat 3 
Avancem una pàgina més i arribem a la 3, la portada (que no s’ha de confondre amb la coberta). Aquí és important de fer-los adonar que hi apareixen pràcticament tots els elements de la coberta: autor, il•lustrador, l’emblema de l’editorial (les fulles de roure, ja que es diu El Roure de Can Roca) i els personatges principals: el nen que ja tothom deu haver dit que era en Quim i el grill. Aquí pot ser que hi hagi discussió: val la pena de veure què en diuen els nens i les nenes. Els podem suggerir que el regal que es mira en Quim és una capsa foradada per alguna raó... Perquè amb aquestes pistes dedueixin que potser a la capsa hi ha un grill... 

Activitat 4 
Avancem dues pàgines, ja que una és en blanc, i ens trobem amb un text molt breu, que solen tenir molts llibres, però en aquest cas ja no pas tots: la dedicatòria. Aprofitarem l’avinentesa per explicar què és una dedicatòria, els preguntarem si s’havien fixat anteriorment en algun llibre que en tingués... A criteri de la mestra, també se’ls pot suggerir o posar com a feina que per a l’endemà tothom porti algun llibre amb dedicatòria, sigui de casa, sigui de la biblioteca. 
Tot seguit ja mirarem d’interpretar-la: qui deuen ser aquest Gregorio i Elena que hi apareixen? Què ens en diu, l’autor en aquest text tan breu? 

Activitat 5
Aquí els fem adonar que a partir de la pàgina 6 ja comença el llibre pròpiament dit. Abans de començar-lo a llegir, però els proposem de mirar-nos una mica les il•lustracions que hi apareixen, per poder anar fent hipòtesis sobre els personatges, les situacions en què es troben... Sobretot els hem de dir que recordin el títol del llibre i el breu resum que n’han pogut llegir a la contracoberta. Si cal ho repassem. 
I a partir d’aquí ja podem anar mirant les il•lustracions i fent preguntes: qui deuen ser els tres personatges que apareixen a la pàgina 6? Què ens ho fa pensar? I els tres personatges que apareixen a les pàgines 10 i 11? Tornen a aparèixer? Quan? Per què els primers, els de la p. 6, no tornen a aparèixer fins al final del conte? (p. 40); etc. etc. etc.   

Activitat 6
Ja per acabar, i sempre que la mestra ho cregui convenient, farem l’última activitat d’observació del llibre i els farem fixar en uns aspectes de disseny, poc habituals en altres col•leccions. Concretament els farem adonar dels dibuixets que repetidament trobem al costat de cada número de pàgina: els preguntarem què representen i, sobretot, per què els sembla que hi són: el grill serà fàcil, però la bicicleta... Si no se’n surten els podem suggerir que és la d’en Quim, que apareix, grossa, a la pàgina 11 i que és important perquè a l’estiu, als pobles, els nens i les nenes les utilitzen molt i molt. 
I l’últim detall de disseny que els proposarem és observar el personatge, tan diminut i simpàtic, que apareix a la p. 46. Els hem de deixar clar que no té res a veure amb la història d’en Quim i el seu grill, però els hem de preguntar qui deu ser, què representa i per què hi és. Si no se’n surten els direm que recordin que a la pàgina següent i a la contracoberta hem vist que la col•lecció a la qual pertany el llibre es diu, precisament “Barba blava”. 

Durant la lectura

Tot i que el llibre no té els capítols ni numerats ni amb títols és clar que està dividit en sis parts, que podem anomenar capítols i que poden ser una bona pauta de lectura, tant si decidim de fer-la en veu alta, com si decidim que llegeixin en silenci per després tornar a llegir el capítol en veu alta, sigui per part de la mestra, sigui per diversos alumnes que es van tornant quan la mestra els ho demana. És per això que fem dues propostes que es poden fer alhora, ja que la primera és de comprensió de l’argument i la segona de comprensió lèxica. Totes dues recomanem de fer-les oralment, un cop s’ha acabat de llegir cada capítol. Tot i que la lèxica es pot fer mentre es va llegint, recomanem de fer-la al final per no interrompre massa sovint la lectura del capítol. 

Activitat 1
Per a cada capítol proposem dues preguntes que ens sembla que o bé poden ser un ajut per a resumir-ne el contingut o bé poden ajudar a copsar el tema de l’obra i les intencions de l’autor en proposar tal solució o tal altra. Només són dues possibilitats, de les nombroses que ofereix el text. La mestra és qui ha de decidir si en fa algunes més, si les canvia... 
Capítol 1 (p. 6-11)
a.- Per què no li agrada, a en Quim, quedar-se sol a casa dels avis?
b.- Què fa en Quim els dies que passa al poble?
Capítol 2 (p. 12-20)
a.- Quin regal d’aniversari li crida més l’atenció i per què? 
b.- Què es pensa que hi pot haver a dins? I què hi troba finalment?
Capítol 3 (p. 21-25)
a.- Quines sorpreses té en Quim el dia del seu aniversari, a més a més dels regals?
b.- Què li va faltar, a en Quim, perquè aquell fos l’aniversari més fantàstic de la seva vida?
Capítol 4 (p. 26-33)
a.- Què li demana de fer, en Quim a l’avi, així que es lleva? 
b.- Per què se li escapa, a en Quim, el grill que cacen?
Capítol 5 (p. 34-39)
a.- Què li diu l’avi, a en Quim, quan parla d’emportar-se el grill a Barcelona?
b.- Què en farà en Quim, del grill? Per què?
Capítol 6 (p. 40- 45)
a.- Què els diu, en Quim als pares, quan els ensenya el grill? 
b.- Per què s’emporta la gàbia a Barcelona, en Quim? 

Activitat 2
Com a l’activitat anterior, hem seleccionat, entre moltes altres de possibles, unes quantes paraules, expressions, locucions..., per capítols, que val la pena de comentar amb els alumnes per assegurar-nos que les han enteses bé i que les han contextualitzades. Ens semblaria una bona proposta per complementar aquesta activitat, i perquè demostrin que han entès bé els termes proposats, que amb cadascuna fessin una frase en què se’n veiés clar l’ús.
Capítol 1
-Saber greu (“i un bon greu que ens sap” ), p. 7
-Trobar pegues en una cosa (“a cada pega que hi trobés”), p. 8
-Jugar-s’hi alguna cosa (“Què t’hi jugues que els avis no hi pensen?”), p. 9
-Dir alguna cosa per a un mateix (“es va dir en Quim per a ell mateix”), p. 9
Capítol 2
-Mandrejar, p. 13
-Sentir un silenci massa silenciós, p. 13
-Espurnejar (“Els avis se’l miraven amb ulls alegres i espurnejants alhora”), p. 14
-Saber-se’n avenir (“No se’n sabia avenir, que n’hi hagués tants”), p. 15 i 19-20
-Murri, p. 15
-Vailet, p. 15 i moltes altres
-Arraulida, p. 18
Capítol 3
-Targeta, p. 21
-Tremolar la veu (“va veure que la veu li començava a tremolar una miqueta”), p. 22
-Tenir l’oïda fina (“l’avi, tot i ser gran, tenia l’oïda mes fina del món”), p. 23
Capítol 4
-Fenal, p. 28 i 30 (important de recalcar-los de no confondre’l amb fanal, escrit amb a)
-A peu de paret, p. 30
-Ajupir-se (“va veure que l’avi s’ajupia”), p. 30 
-Mascle, p. 31
-Esmunyir-se (“s’esmunyia entre unes herbes”), p. 32
-Fer servei (“ja ens ha fet el servei”), p. 33
Capítol 5 
-Passar volant (alguna cosa) (“Els dies que faltaven perquè arribessin els pares també li van passar volant”), p. 35
-Ser convenient/ No ser convenient (“no és gens convenient”), p. 35
-Medi, p. 36
Capítol 6
-Engegar, p. 41i 42
-Picar l’ullet (“va dir en Quim tot picant l’ullet a l’avi”), p. 41
-Entendrit, p. 44

Després de la lectura

Un cop llegit el llibre, ens podem plantejar activitats molt diverses i enfocades des de punts de vista molt diferents: vivencials, lingüístiques, socials... Us en proposem una dotzena, per fer, com sempre, en funció del grup classe, del treball que s’estigui fent des de tutoria o des d’altres matèries, sempre a criteri de la mestra. Val a dir també que algunes de les propostes, si es creu necessari, poden servir perfectament com a materials de reforç o d’ampliació, segons el nivell lector dels alumnes, la presència d’alumnes amb necessitats educatives especials... 

Activitat 1
Activitat oral mitjançant la qual parlem de la identificació del lector amb el protagonista de l’obra, en Quim. Amb preguntes senzilles anem descobrint quins alumnes s’hi han identificat més o menys i per què: T’has trobat mai com en Quim, que hagis hagut de passar un aniversari sense els pares? Passes temporades a casa dels avis? T’hauria agradat un regal com el de l’avi? Hauries fet com en Quim i hauries acceptat de no emportar-te el grill? ...

Activitat 2
Mirem de fer un retrat d’en Quim? Com el veuen, pel que fa al caràcter, malgrat que l’autor no ens el descrigui gaire d’una manera directa? La millor manera pot ser fer que cada alumne escrigui un, dos o tres adjectius (segons cregui convenient la mestra) que ens parlin de com és en Quim: generós, alegre, rialler, valent, poruc, tímid, sensible... S’apuntaran a la pissarra i es començaran a analitzar a partir del que hagi sortit més vegades. A partir d’aquí obrirem un debat i farem que vagin justificant per què l’han vist de tal manera o de tal altra. Si pot ser, ja que la nostra voluntat és de crear bons lectors, els direm que ens ho demostrin amb exemples que recordin del llibre: perquè enyora molt els pares, perquè sempre té un somriure, perquè no és gens egoista i per això deixa anar el grill... 
Activitat 3
La importància dels ulls.
Un cop hem parlat de com ens sembla que és en Quim val la pena que destaquem una part del cos molt important per veure com som, què pensem, quins sentiments tenim... Ens referim a la cara, i sobretot als ulls. No és pas estrany que la nostra llengua i moltes d’altres tingui una dita tan popular com aquesta: “Els ulls són el mirall de l’ànima” (“Los ojos son el espejo del alma”, “Les yeux sont le miroir de l’âme”, “The eyes are the window of de soul”...). Són tan importants, els ulls, a l’hora de reflectir l’estat d’ànim de la persona que per això la il•lustradora els ha destacat tant, des de la coberta mateix del llibre. A partir d’aquesta introducció farem un repàs dels ulls d’en Quim al llarg de les diverses il•lustracions i mirarem d’esbrinar què reflecteixen, què ens transmeten: sorpresa, preocupació, tristesa, alegria... També podem buscar alguns fragments escrits en què els ulls destaquin i, doncs, ens mostrin sentiments, emocions... 

Activitat 4
Parlem d’aniversaris!
En primer lloc repassarem quants anys fa en Quim, quin dia els fa... I aprofitarem per veure quan els fan els alumnes. Tot seguit ja passarem a veure com celebra l’aniversari, en Quim: què té d’especial aquell dia?, per què li sap tan greu que els pares no hi siguin?...  I a continuació farem que cadascú expliqui com el celebra, ell, el seu aniversari. Ho podem ampliar amb si mai han tingut algun regal molt especial, si celebren més el sant o l’aniversari... 

Activitat 5
A partir de la família d’en Quim, aprofitarem per parlar de la pròpia família de cada alumne. En primer lloc els farem fer un arbre o un quadre de la família d’en Quim i els preguntarem per què els sembla que no en sabem els nom, de pràcticament cap. El podem fer tots junts a la pissarra o podem fer que cadascú el faci al seu quadern de lectura. Mirarem sempre de justificar o documentar les afirmacions. Per exemple: per què dius que en Quim té quatre avis? Doncs perquè... Com ho saps que en Quim té cosins? Doncs perquè...  També pot ser interessant de demanar-los que a partir del que n’han llegit i dels dibuixos que n’han vist els posin noms ells: Com et sembla que es podria dir, l’avi d’en Quim que li regala el grill? I l’altre avi? Per què has triat aquests noms?, etc. 

Activitat 6 
L’altre protagonista, involuntari si voleu, és el grill. A part d’estudiar-lo científicament (Vegeu l’apartat d’interdisciplinarietat) ens interessa molt la relació que s’estableix amb el nen, en Quim, ja que n’esdevé una mascota. Els farem notar que sovint es parla del seu grill, amb un possessiu ben clar; que a en Quim potser li fa tanta il•lusió perquè mai no n’havia pogut tenir una, de mascota (recordem que d’entrada es pensa que serà un cadell de gos, p. 15); que en Quim se l’acaba estimant i per això passa estones mirant-lo, escoltant-ne el cant... ; per arribar a analitzar per què el deixa anar si és la seva mascota i se l’estima. Aquí, naturalment, haurem de parlar de la generositat d’en Quim, que pensa en el grill quan el seu avi li fa la reflexió que potser el grill pateix (p. 36). A partir d’aquí, parlarem dels animals en captivitat, de les mascotes, de si en tenen o no en tenen; de si tenen nom i per què el grill no en deu tenir; de si ells farien com en Quim o no: li posarien nom i se’l quedarien ja que és seu; etc. etc. etc. 

Activitat 7
Ja que hem parlat de la relació entre en Quim i el grill, ho aprofitarem per parlar de realisme i fantasia. Ho podem enfocar de diverses maneres, però l’important és que s’adonin que En Quim i el grill és una obra realista. Podem començar preguntant-los si els sembla que la història d’en Quim i el seu grill pot haver passat de veritat o no; també ho podem fer preguntant-los per què els sembla que en Quim i el grill no parlen mai, si són tan amics; etc. A partir d’aquí podem fer que diguin pel•lícules o contes en què els animals, el grill inclòs, parlen o actuen com els humans, fins al punt que de vegades van vestits i tot. Això és literatura fantàstica. Una literatura que ve des de molt antic (aquí els podem llegir alguna faula, si ho creiem convenient). Però En Quim i el grill no, és literatura realista. Si volem reblar una mica el clau, els podem preguntar com és que en Quim, en un moment donat, quan se n’acomiada, parla amb el grill (p. 42). Els podem preguntar si els sembla realista o no. I fins i tot els podem preguntar, segons la resposta que hi donin, si el conte hauria estat el mateix si el grill li hagués contestat. Amb això el concepte de realista i fantàstic els ha de quedar ben clar. 

Activitat 8
Ja que hem parlat de realisme i de fantasia, val la pena de fer-los aturar en el temps i en la importància que té en qualsevol obra literària. Aquí els farem veure que el  temps també és absolutament realista, que no hi ha viatges en el temps, ni aturades màgiques... I per convèncer-nos-en els demanarem que intentin fer la temporalització, mitjançant un esquema o un calendari lineal, dels dies que dura l’obra. Començarem per fer-los adonar que a la primera pàgina del text (p. 7), ja ens situa clarament en el temps i ens dóna pistes per saber la durada de l’obra. A partir d’aquí anirem buscant altres “pistes” per seguir l’estada d’en Quim a casa dels avis (Vegeu-ne l’esquema a l’apartat final de Solucions). Val la pena fer-los adonar que la durada temporal de cada capítol no és la mateixa i preguntar-los per què deu ser. 

Activitat 9
Tot i que també es poden fer a mesura que es va llegint el llibre, pensem que algunes activitats de llengua val la pena de fer-les un cop llegit, un cop es té una visió global de la història i de la manera com l’ha escrita l’autor. És interessant que reflexionin sobre aspectes de llengua i estilístics, que potser d’entrada els hauran passat desapercebuts,  però que la mestra es cuidarà de fer-los-els veure ja que tenen una importància al conte. I a més a més també els podran descobrir en d’altres obres, naturalment. És la manera d’anar formant lectors literaris. En aquest cas proposem de treballar les comparacions, les interjeccions i els diminutius. 
Les comparacions: si partim de la definició del diccionari de l’IEC ens adonarem que té diverses entrades. La que ens interessarà més, tot i que d’altres també ens poden servir, serà la que la qualifica de “figura retòrica” (els podem estalviar el terme explicant-los que és un dels nombrosos recursos que utilitzen els escriptors per fer més bell un text, per fer-lo més poètic...).  A partir d’aquí els proposarem de buscar-ne algunes al text (els en donarem la pàgina, naturalment: vegeu l’apartat de Solucions) , les comentarem i els demanarem que cadascú n’escrigui una ben lliurement. També podem aprofitar per introduir la importància de les comparacions en les dites i els refranys: obrir uns ulls com taronges, ser alt com un sant Pau, ser més curt que una cua de conill... 
Les interjeccions: Podem partir, també de la definició del diccionari de l’IEC o de la dels diccionaris terminològics del TERMCAT.  En tots els casos en destacarem que sempre es tracta d’una paraula o d’una locució, invariables, que equivalen a una oració i que expressa l’actitud del parlant (alegria, sorpresa, cansament...). Com en el cas anterior, en buscarem alguns exemples al llibre, les comentarem i els demanarem si ens saben algunes altres, a més a més de les que surten al llibre.
Els diminutius: explicarem què és un diminutiu, quins són els recursos per formar-ne (afixos et-eta o bé ó-ona: peuet, maneta, petitó, carona... ), les connotacions afectives que poden tenir... Sempre segons l’interès que vegi la mestra en els alumnes, el treball que s’estigui fent des de l’àrea de llengua... Val la pena de fer-los notar que la majoria d’escriptors tenen cura de no abusar-ne, per no infantilitzar massa el text, per no donar-hi un to massa ensucrat... Es pot destacar que en un text en què l’autor en podia haver fet servir molts (gabieta, animaló, potetes, llumeta...), pràcticament no n’hi trobem ni mitja dotzena. Com en els casos anterior, en buscarem alguns exemples al llibre, els comentarem i els demanarem que en facin alguns altres.

Activitat 10
També relacionat amb les activitats lingüístiques, i ja que a l’obra n’hi ha exemples, podem treballar el llenguatge no verbal (que no han de confondre amb el llenguatge de signes) i el llenguatge metafòric. 
D’exemples de llenguatge no verbal a l’obra en trobem alguns de molt típics, com pot ser el fet de posar-se el dit als llavis per demanar silenci (p. 28 i 30) o el fet de picar l’ullet (p. 41) en senyal de complicitat. Aquí, segons la importància que la mestra vulgui donar al tema, es pot fer una introducció explicant què son els llenguatges no verbals, fer-los adonar que poden ser molt i molt variats i veure la importància que tenen en la comunicació (segons la majoria d’estudiosos més del 50 % de la comunicació és no verbal). També val la pena de fer-los adonar que no és el mateix que el llenguatge de signes, que utilitzen sobretot les persones sordes i que està molt regulat, fins al punt que té una llei aprovada pel Parlament de Catalunya (Vegeu l’apartat de Solucions). 
D’exemples de llenguatge metafòric n’hi ha menys, perquè és un llenguatge més propi de la poesia i requereix un domini del llenguatge poc habitual en infants. Malgrat tot els podem fer llegir amb molta atenció aquest fragment de la p. 30:
“El grill continuava proclamant la seva riquesa i la seva alegria, inconscient del que es tramava ben a prop seu.” 
Començarem per preguntar-los que els sembla que volen dir aquestes frases. Pot ser que no ho vegin clar o que només ho intueixin. Nosaltres els farem adonar que l’autor hauria pogut dir en una sola paraula què feia el grill: “El grill continuava cantant...” (si sembla convenient es pot introduir el terme “perífrasi o circumlocució”, que és el que el defineix, ja que l’autor diu amb diverses paraules allò que podria dir només amb una). Ara bé, en comptes de fer-ho tan senzill, ha triat una forma més complexa. Per què ho deu haver fet?: per fer el text més bell, però també per reflectir-hi simbòlicament les característiques del cant del grill, ja que quan canta sentim ric-ric, que en català sempre s’ha interpretat com un cant d’alegria (ric pot ser una forma verbal del verb riure) i alhora de prosperitat o de riquesa (ric també pot ser un adjectiu que indica que té moltes coses). A partir d’aquí ja haurem explicat la primera frase; la segona, només aclarint el significat del verb tramar, i tenint en compte el context, serà fàcil d’entendre: què es trama?, què es maquina?, què es prepara al voltant del grill? Doncs caçar-lo. I ell no n’és conscient, és clar, perquè si en fos, pararia de cantar. 

Activitat 11 
Les descripcions, siguin breus o llargues, precises o genèriques, objectives o subjectives, solen tenir una gran importància en les obres literàries. A l’obra en trobem alguns exemples. Fem-los rellegir la descripció del grill (p. 31), que l’autor descriu com si fos el mateix Quim qui ho fa, ja que ens diu com el veu ell i el compara amb coses que coneix. Podem parlar de si la descripció és realista o fantàstica, de si els sembla massa llarga o massa curta, de les comparacions que fa en Quim a l’hora de descriure’l, etc. I un cop fet això ja podem passar a demanar-los que facin la descripció de la seva mascota o, si no en tenen, de l’animal que els agradaria tenir de mascota o de l’animal que més els agrada, encara que només l’hagin vist al zoo o a la televisió. 

Activitat 12
Altres aspectes estilístics
Val la pena, segons l’interès del grup classe i de com ho vegi la mestra, d’introduir altres aspectes estilístics importants en qualsevol obra narrativa. Els podem fer veure que, des de la primera pàgina (p. 7), es va alternant la narració amb el diàleg, que de vegades és més abundant i d’altres menys. Els farem adonar que es tracta d’un diàleg narratiu, perquè està inclòs en una narració i per això cada intervenció va introduïda per un guió (aquí es pot comparar amb el diàleg teatral, que va introduït pel nom del personatge que parla). També els recalcarem que tota narració ha de tenir un narrador, algú que expliqui la història. Aquí els parlarem que el narrador pot ser de diversos tipus, però que els més importants són dos: el narrador en primera persona o narrador personatge i el narrador en tercera persona. A l’obra hi predomina el narrador en tercera persona, que cal insistir que no és cap personatge, que és com una veu que ho sap tot, ho veu tot i pot ser a tot arreu (per això tècnicament s’anomena narrador omniscient  (els podem estalviar el terme). Tot això ho podem treballar amb preguntes senzilles: Qui et sembla que explica la història? Per què?  Com sabem quan els personatges parlen directament? ... També se’ls pot fer veure com seria el primer paràgraf si el narrador fos en Quim. 

Activitat 13
Els jocs i els contes
No hem volgut tancar aquesta sèrie de preguntes sense fer una breu referència a un aspecte, el lúdic, el dels jocs, que té tanta importància per als infants. No n’hi apareixen gaires, val a dir-ho, i potser podem començar per aquí: per què en Quim juga tan poc a l’ordinador, a la play...? La resposta, és clar, hauria de ser que al poble té moltes altres distraccions (p. 9), potser per això tampoc no llegeix gaire. Això vol dir que en Quim no hi juga o no llegeix? No. I aquí els preguntarem com poden demostrar-ho i si no se’n surten els direm que rellegeixin les pàgines 15 i 18, en què veuran que un dels regals que més esperava era el joc d’ordinador que els pares li havien promès i que de llibres, a casa també en deu tenir, perquè recorda perfectament els viatges de Gulliver. A més, entre els regals del seu aniversari, hi ha dos llibres de contes (p. 19). Que en Quim no jugui a l’ordinador pot tenir una altra explicació molt versemblant, per molt que a l’obra no s’apunti: a cals avis no n’hi havia d’ordinador. Val la pena de remarcar, però, que sí que hi havia jocs tradicionals, com ens queda clar quan ens diu que amb els avis ha jugat al parxís (p. 9). A partir d’aquí podem introduir el tema dels jocs tradicionals, siguin de taula, siguin d’exterior. Els en podem fer buscar a la xarxa, podem demanar-los que en preguntin alguns als pares o als avis... 

Avaluació de la comprensió lectora

Respon amb V (Veritat) o F (Fals) les preguntes següents sobre el llibre. N’hi ha dues per capítol:
1.- En Quin no vol quedar-se a casa els avis perquè vol anar de viatge amb els seus pares.
2.- En Quim fa anys el dia 26 de desembre.
3.- En Quim el dia del seu aniversari va tenir moltes sorpreses i molts regals.
4.- El regal que més el sorprèn i que li fa més il•lusió és el joc d’ordinador que li regalen els pares. 
5.-A en Quim, només li hauria faltat una cosa per celebrar l’aniversari perfecte: que hi hagués hagut els seus pares. 
6.- El mateix dia del seu aniversari, quan se’n va anar a dormir ja va sentir cantar el grill que li va regalar l’avi. 
7.- L’endemà del seu aniversari, en Quim ja no es recorda del grill que li han regalat. 
8.- Amb l’avi van a caçar grills, però el que cacen se’ls escapa. 
9.- En Quim cada dia va a veure el grill i li posa enciam. 
10.- Quan en Quim s’adona que el seu grill pot patir pel fet d’estar engabiat decideix deixar-lo anar quan l’hagin vist els pares. 
11.- En Quim explica als pares, que ja han tornat del viatge, que deixarà anar el grill perquè ja està tip de sentir-lo cantar. 
12.- En Quim s’emporta a Barcelona la gàbia del grill, però buida. 

L’opinió del lector o la lectora

En aquest apartat, hi plantegem dues propostes diferents, en principi per fer-ne o bé l’una o bé l’altra.

Activitat 1
L’alumne s’ha d’imaginar que ha de fer una ressenya del llibre per a la revista de l’escola o per a la pàgina web de la biblioteca de l’escola. S’ha de preguntar què en dirà. Ha  d’explicar per què li ha agradat o no li ha agradat, i sobretot justificar-ho, donar-ne algunes raons. Ha de recordar que no pot explicar tot l’argument perquè sinó ja no tindria gràcia llegir el llibre (se’ls pot tornar a llegir la contracoberta del llibre). Ha de ser sincer perquè els companys, pares, mestres... que llegiran la seva ressenya se’l puguin creure com a lector i com a “crític”. 
______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________
______________________________________________________

Activitat 2 
Si haguessis de recomanar aquest llibre als teus amics i amigues, siguin de l’escola o no, què els en diries perquè s’animessin a llegir-lo? Què no els explicaries del llibre perquè  no perdés interès i emoció

Propostes lúdiques

Endevinalles:

És petit, petit,
no té cap moneda
i diu que és ric, ric.

Sóc negre i no sóc carbó;
passo les nits tocant l’arpa; 
duc corona i no sóc rei 
i el riu travesso sens barca. 

Totes dues fan referència al grill. En podeu trobar més a 1.000 endevinalles catalanes amb les seves solucions. Ed. Millà, Barcelona 1988 (8a edició), d’on les hem tretes.

En castellà us proposem aquesta, que també fa referència al grill i que hem trobat a Adivinanzas Populares Españolas (Estudio y Antologia) de Pedro C. Cerrillo (Ediciones de la Universidad de Castilla – La Mancha, Conca, 2000, p. 97).

Aunque no soy pajarillo
 canto sin ninguna pena,
 y cuando en plural me usan,
 represento la condena. 

Sopa de lletres: 
En aquesta sopa de lletres, busca-hi dotze noms (poden ser en singular o plural, segons hi apareguin) que surtin a la il•lustració de les pàgines 10-11. Recorda que tant poden ser en vertical com en horitzontal o en diagonal i que tant poden ser escrites del dret com del revés.

O A C E X F C T
A U F A B T U K
C U S N S G B M
R R C A I A I A
O S M A R R C C
F T A N C A I P
C E S Q U I C X
C R L A T U L A
G A L L I N E S
A I E U B T T E
P U T N A G A R
B R S A I M N B
U S I A R R E R
F O C E L L S A
X E M E N E I A
C A M Í T U R A


Interdisciplinarietat 


Àrea del Medi Natural: 

No hi ha dubte que els grills poden ser un bon treball per a l’àrea del Medi Natural: podem fer-los buscar informació a la xarxa, a casa (què en saben els pares o els avis)... Fins i tot podem muntar un terrari per tenir-ne a la classe, com han fet diverses escoles i com han explicat a l’a xarxa els ensenyants de l’Escola Paidos, de Sant Fruitós de Bages, i del CEIP Josep Orriols, de Moià. En podeu trobar les experiències a: http://www.xtec.cat/~mpedreir/textos/grills/grills.htm 
També pot ser interessant estudiar el cant dels grills, produït per estridulació, o fregament d’unes parts del cos. Molt interessant el treball proposat en aquesta pàgina web: http://www.xtec.cat/~mpedreir/textos/grills/racoobs.htm#2
A més, a la informació que en dóna la Viquipèdia, se’n pot escoltar el cant i tot: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ort%C3%B2pter

Cultura popular: 

La tradició d’engabiar grills que apareix a la narració és molt viva i estesa per la plana de Vic. Joan Amades explica la tradició de fer-ne concursos de cant i tot, semblants als concursos de cant d’ocells. En reprodueix un cartell i tot de l’any 1911 a Roda de Ter. Actualment encara se’n celebren a Taradell, des de fa més de 40 anys. Se’n pot trobar informació a: http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=383
Les informacions sobre grills al Costumari català de Joan Amades les podeu trobar als volums II (p. 970-971), III (p. 540-541) i IV (p. 174).

Àrea de Llengua i Literatura

A partir de les definicions de grill que dóna el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans), que podeu trobar a la xarxa ( http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html ), us proposem de fer un petit treball sobre la polisèmia. En primer lloc veure els tres significats, força diferents de la paraula grill: insecte de color negre rogenc...; brot que surt d’una llavor, d’un tubercle...; part d’alguns fruits com la taronja, la mandarina... 
Se’ls poden fer buscar altres paraules que també siguin polisèmiques: ull, gat, nau, pilota, kiwi, fuet, castanya, etc. etc. etc. 
A partir de la paraula grill, se’ls poden fer fer rodolins i, doncs, que busquin paraules que hi rimin: perill, mill, conill, fill, espill, renill, senzill...
Se’ls poden proposar algunes dites i refranys, perquè expliquin què volen dir i els usin en algun text o diàleg breus, com per exemple: 
Ric-ric, també ho fa el grill
Quan la guineu caça grills, mal per ella i pels seus fills

Àrea de Visual i Plàstica

En aquest apartat, tot i que també es pot fer durant la lectura, proposem algunes activitats perquè els nens i les nenes es fixin en les il•lustracions, aprenguin a interpretar-les i a valorar-les. 

Activitat 1
Il•lustració per il•lustració (almenys en les que són de pàgina sencera o de doble pàgina) els donem un minut per mirar-la atentament i els fem un parell de preguntes, que han de respondre per escrit en un full, en el quadern de lectura... (Si se’n volen fer més, aconsellem de fer l’activitat oralment). Han de ser preguntes senzilles i clares i que a més ajudin a la comprensió del text, si pot ser, com per exemple:
p. 7 
a.- Quants personatges hi ha a la il•lustració? Quants peus en veiem? I quants caps? 
b.- Qui posa la mà a l’espatlla d’en Quim? Per què ho deu fer? 

p. 10-11
a.- Quants animals hi apareixen, a la doble il•lustració? Quants són salvatges? I quants domèstics? 
b.- Què duu en Quim a la mà? I què hi ha a dins? 

p. 12
a.- Qui duu ulleres, l’avi o l’àvia? 
b.- Per què porta una tassa de xocolata desfeta a la mà, l’àvia? 

p. 17
a.-  Per què es mira amb tanta atenció el regal dels forats, en Quim?
b.- Què es pensa que hi pot haver? Que resulta que hi ha finalment?

p. 24-25
a.- Com sabem que és de nit en aquesta il•lustració? 
b.- Per què fa tanta cara de felicitat en Quim? I què creus que assenyala amb el dit? 

p. 26
a.- Què deu mirar amb tanta atenció, en Quim?
b.- Per què no es veu el grill a dins de la gàbia? 

p. 28-29
a.- Què et sembla que busquen en Quim i el seu avi tan atentament? 
b.- Creus que els colors amb què ha pintat les herbes i les fulles, la Marta Ponce, són realistes, són els colors que tenen a l’estiu? Per què et sembla que ho deu haver fet?

p. 34-35
a.- En aquesta pàgina, hi apareixen dos grills: on està enfilat el gros? Per què et sembla que hi és el petit? 
b.- Quina part del cos del grill diries que s’assembla a una serra, amb dents incloses? 

p. 36-37
a.- Com tenia els ulls en Quim? Per què et sembla que els tenia així aquesta vegada? 
b.- Què escolta en Quim amb tanta atenció? Com ho ha dibuixat la il•lustradora?

p. 38-39
a.- Com sabem en aquesta il•lustració que és a la nit? 
b.- Què hi té en Quim a la tauleta de nit?

p. 40
a.- Quants personatges de la família apareixen a la il•lustració? Sabries dir qui són?
b.- Recordes almenys un detall dels personatges que apareixen de cos sencer?

p. 43
a.- A més a més del grill d’en Quim, has descobert algun altre animaló a la il•lustració?  N’has pogut identificar algun? 
b.- Per què és fora de la gàbia el grill? 

Activitat 2
En aquesta activitat proposem de fixar-nos especialment  en les cares d’en Quim que apareixen al llarg de l’obra. Demanarem als alumnes que es fixin en si indiquen tristesa, sorpresa, emoció, alegria... També els demanarem que pensin i intentin explicar per què deu ser, i encara com aconsegueix la il•lustradora de reflectir-ho, de fer-nos-ho notar.  Haurem de destacar, és clar, la importància que dóna als ulls i a la boca. 

Activitat 3
Com que l’obra va tenir una edició anterior, titulada El grill d’en Quim, publicada per l’Editorial Cruïlla (“El Vaixell de Vapor/ Sèrie Blava”, núm. 133, 2005) i com que va ser il•lustrada per un artista, en Francesc Rovira, amb un estil molt diferent del que té la Marta Ponce, tot i el realisme de tots dos, proposem de contrastar els dibuixos i veure com cada il•lustrador fa la seva interpretació dels personatges, de les escenes triades per il•lustrar... El llibre, si no és a la biblioteca de l’escola, s’haurà de demanar a alguna biblioteca pública que el tingui de fons, ja que està totalment descatalogat. 


Literatura comparada

Els grills, com molts altres animals, han estat, i són, ben present a la literatura catalana i universal, ja que per a la nostra cultura, i per a moltes d’altres, són uns animals que es considera que porten sort, que acompanyen i alegren els vespres d’estiu en què tant de gust ve passejar, prendre la fresca... 
En la majoria de bestiaris, tan abundants a la literatura, hi tenen una presència. Us n’oferim alguns exemples, perquè els pugueu llegir i comentar amb els alumnes: 
De Joana Raspall us proposem “El cant del Grill” i “El cant dels grills”, publicats respectivament a Serpentines de versos (PAM, 2000) i a Petits poemes per a nois i noies (Daimon, 1981), i també reproduïts a l’antologia Bestiolari de la Joana Raspall (Pagès Editors, 2014): 

EL CANT DEL GRILL
Nit estiuenca,
nit de calor.
L’herba s’asseca,
però jo, no.
Com més fa calda,
més bé jo estic;
ella rondina,
i jo, ric..., ric...

Nota: Podeu trobar unes propostes de treball sobre aquest poema i sobre d’altres de la Joana Raspall a l’adreça següent: enllaç.


EL CANT DELS GRILLS
Els grills fan “ric-ric”
mentre passa un pobre,
i ell contesta: -Us dic
que la gana em sobra,
i em sobren picors 
i farts de vagància;
a l’estiu, calor;
a l’hivern, fredor.

Em sobren camins 
i hores plenes d’ànsia 
de no trobar un pont 
on passar la nit...
Ves si em sobren coses!
És clar que sóc ric!


D’Albert Ràfols-Casamada us proposem  aquest  breu poema, que forma part de Petit bestiari (1997) i que podeu trobar a l’adreça següent: enllaç.


GRILL

invisible el grill
amb el seu cant
erra la nit

mes la nit
mai se li acaba

     
De Josep Carner us proposem aquest llarg poema publicat a Bestiari i reproduït profusament en antologies, llibres de text... Nosaltres l’hem manllevat del volum Obres completes (Editorial Selecta, 1968), p. 728. 

EL GRILL

-Em plau d'ésser vora l'home;
sóc veí seu molt antic;
tafanejo vora els marges
i és de pau el meu xerric.

Tot sovint, d'una aigua fresca
vora el regueró m'estic;
m'enamora l'estelada
i ella, ¿escolta el que li dic?

Bona ànima que em somrigui
m'ha pagat tot el fatic;
xerricant, faig a qui trobo:
- No m'esclafis, só un amic-.

Val a dir-ho: de vegades,
sense cap projecte inic
m'acosto a la llar de l'home
i és per escalfar-me un xic.

Clar de lluna, boira fina,
si só lleig i no sóc ric,
la veu meva us acompanya;
i, al que deia, poso pic.
     Ric, ric,
el que us deia és un nyic nyic;
     ric ric,
     ai, amic,
m'entristeixo si no ho dic.

D’Enric Larreula, un proposem aquesta divertida teoria de per què els grills fan ric-ric i que va ser publicat a Animalari (Cruïlla, 2007): 

ELS GRILLS
A un grill a la loteria 
li va tocar un bon pessic.
És a dir, que es va fer ric 
com ningú no s’ho creuria.

I ho va fer dir a un seu amic 
una nit clara de lluna, 
que si havia fet fortuna 
i era ric, ric-ric, ric-ric.

I els va agafar com un tic 
als grills d’ençà d’aquell dia, 
d’anar-se dient ric-ric, 
entre hortes i garric, 
de nit. Ves quina mania!

I naturalment, encara en podem trobar molts més, a la xarxa, com per exemple aquests dos que us oferim a continuació i que hem trobat, com també n’hi ha alguns altres dels que us hem proposat, a la pàgina següent: enllaç.


EL GRILL

A la nit,
ric, ric,
dins el prat,
rac, rac,
el grill sap,
ric, ric, 
que és molt tard,
rac, rac.

      Bofill, F.; Puig, A.; Serra, F.


GRILL  
Grill que cantes,
grill petit,
companyia
de la nit.
Cançó negra
sens dolor.
Cant metàl•lic
monotó.
Insistència
de neguit.
Ressonància
d’infinit.
Plor de terra,
plor senzill.
Veu que eixordes;
grill, grill, grill. 

         Joan Llongueras

Els grills també han estat protagonistes de diversos contes, adreçats a lectors d’edats diferents. Te’n recomanem alguns:
-Frederik Hetmann: “El cant del grill” (adaptació):  enllaç. 
-Gemma Armengol i Òscar Julve: “El petó de l’Antonieta”, publicat a El Tatano, núm. 16 (abril 2007), p. 12-15. 

Si es vol fer un treball de poesia en altres llengües i amb presència de grills, pot ser molt útil la pàgina següent, en què n’hi trobem diversos en castellà: enllaç. 





Solucions 

Propostes de comprensió lectora:

Abans de la lectura 

Solucions incloses en les activitats plantejades  

Durant la lectura

Activitat 1
Capítol 1 (p. 6-11)
a.- Per què no li agrada, a en Quim, quedar-se sol a casa dels avis? Perquè no vol celebrar l’aniversari sense els pares. (p. 7)
b.- Què fa en Quim els dies que passa al poble? Moltes coses i molt variades: anar amb bici, anar a pescar, ajudar l’àvia amb els animals... (p. 9)
Capítol 2 (p. 12-20)
a.- Quin regal d’aniversari li crida més l’atenció i per què? La capsa embolicada amb paper de seda groc i foradada. (p. 15)
b.- Què es pensa que hi pot haver a dins? I què hi troba finalment? De bon primer un cadell de gos, després un cadell de gat i finalment en surt un grill. (p. 15-16)
Capítol 3 (p. 21-25)
a.- Quines sorpreses té en Quim el dia del seu aniversari, a més a més dels regals? La xocolata desfeta que li fa l’àvia per esmorzar (p. 14); el pastís que porten de la pastisseria; els amics del poble que hi van a fer postres i a jugar; els pares, oncles i cosins que li truquen. (p. 21-22)
b.- Què li va faltar, a en Quim, perquè aquell fos l’aniversari més fantàstic de la seva vida? Que hi haguessin sigut els pares. (p. 22)
Capítol 4 (26-33)
a.- Què li demana de fer, en Quim a l’avi, així que es lleva? Anar a caçar grills. (p. 29)
b.- Per què se li escapa, a en Quim, el grill que cacen? Perquè li fa moltes pessigolles i té por que li pessigui la mà. (p. 33)
Capítol 5 (p. 34-39)
a.- Què li diu l’avi, a en Quim, quan parla d’emportar-se el grill a Barcelona? Que què hi farà un grill en un pis de Barcelona, que els animals val més no moure’ls del seu medi. (p. 35-36)
b.- Què en farà en Quim, del grill, un cop l’avi l’ha convençut? Per què? El deixarà anar allà on el va caçar l’avi perquè no pateixi i pugui tornar amb els seus. (p. 37)
Capítol 6 (p. 40- 45)
a.- Què els diu, en Quim als pares, quan els ensenya el grill? Que se’l mirin bé perquè l’endemà l’aniran a engegar amb l’avi. (p. 41)
b.- Per què s’emporta la gàbia a Barcelona, en Quim? Per poder-la ensenyar als seus amics i perquè així es creguin que a l’estiu va tenir un grill. (p. 44)
Activitat 2
Les respostes les podeu trobar en qualsevol diccionari, sigui en paper, sigui en xarxa. Concretament a l’adreça de consultes lingüístiques Optimot les hi podeu trobar totes, amb l’equivalent en castellà, amb dubtes...: http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html

Després de la lectura

Activitat 1
Respostes obertes. Cal remarcar que el més important és destacar els aspectes vivencials que tota lectura ens transmet. 

Activitat 2
Respostes obertes, però hi ha alguns adjectius que hi poden sortir clarament, com per exemple: 
Generós: perquè si fos egoista es quedaria el grill, en comptes de deixar-lo anar; perquè pensa en els altres, en aquest cas en el grill i per això el deixa anar...
 Alegre, rialler: Es veu molt clarament en algunes de les il•lustracions, en que té un somriure de pam, que es diu popularment (p. 12, 24, 36, 38). També n’hi ha exemples al text, naturalment (p. 14 per exemple). 
Valent, poruc, tímid: aquests adjectius, tot i que directament no apareixen al text, poden sortir ja que els alumnes podrien veure’ls en alguna actitud d’en Quim: per exemple, quan té el grill a la mà i el deixa anar perquè té por que el pessigui (p. 32-33) o quan s’espanta una mica el dia del seu aniversari perquè no sent cap soroll i de cop els avis se li tiren al damunt (p. 13-14); etc.  
Estimat: pels avis, pels pares i pels amics del poble, ja que aquests darrers el dia del seu aniversari hi van tots a felicitar-ho i a jugar (p. 22)
Sensible, enyoradís...: quan pensa en els pares s’emociona, li tremola una mica la veu (p. 22 i 37).

Activitat 3
Respostes obertes. 
Però podem repassar els ulls d’en Quim a les diverses il•lustracions i veure com reflecteixen estats d’ànim diferents: tristor (p. 6), sorpresa (p. 17, 26...), alegria o felicitat (p. 43)... També podem destacar alguns fragments escrits en què els ulls tinguin un paper important: els ulls “alegres i espurnejants” dels avis (p. 14); els ulls emocionats i observadors d’en Quim quan deixa anar el grill (p. 42); etc. 

Activitat 4
Parlem d’aniversaris!
En Quim fa 7 anys (les set espelmes del pastís ens ho deixen ben clar: p. 21) el dia 26 de juliol (p. 7). Celebra l’aniversari d’una manera força especial: l’àvia li fa xocolata desfeta (p. 14); té molts regals, més dels que es pensava; els pares li fan arribar un pastís d’aniversari (p. 21); hi van els amics del poble (p. 21-22), rep moltes trucades (p. 22)...  I, no cal dir-ho, té el regal més especial de tots, el grill que li regala l’avi (p. 16-18). 

Activitat 5
La informació sobre la família d’en Quim la trobem, fonamentalment, a les pàgines següents: 
p. 7 (primera pàgina del text): pare, mare i avis (no sabem si materns o paterns) i de cap no en sabem el nom. Apareixeran al llarg de l’obra i tots junts a la p. 40 (alguns en retrat). 
p. 19: s’hi fa esment dels altres avis i dels tiets. Tampoc no en sabem els noms ni si són de part de pare o de mare. 
p. 22: tornen a aparèixer els tiets i els altres avis, i s’hi afegeixen els cosins. Tampoc no en sabem cap nom. 
La resposta de per què no en sabem el nom és oberta, però hauria d’anar en la línia que l’autor ha volgut donat tot el protagonisme de l’obra a en Quim i el grill i per això la resta de personatges no tenen nom. També podria ser una resposta que no en tenen perquè els lectors s’hi puguin sentir més identificats i posar-los els noms que ells vulguin: els dels seus pares, dels seus avis...

Activitat 6 
Respostes obertes. Poden ser útils les pàgines suggerides en proposar l’activitat. 
Pel que fa al nom del grill, cal assenyalar que no en té perquè és un animal salvatge i els salvatges no en tenen i que l’autor segurament no n’hi ha volgut posar, mentre és mascota del nen, perquè tornarà a la natura i, doncs, tornarà a ser un grill més dels que canten les nits d’estiu. 

Activitat 7
Respostes obertes. 
Les respostes a les qüestions finals, tot i que també són obertes, han de ser clarament que també  és realista que en un moment determinat (p. 42) en Quim s’acomiadi del grill parlant-hi. Qui no ha parlat en algun moment amb el seu gos, el seu periquito, els seu gat...? Lògicament si el grill hagués respost, ja hauríem entrat en el terreny de la literatura fantàstica. Per això a En Quim i el grill no es dóna el cas. 

Activitat 8
Esquema de la temporalització:
Capítol 1
p. 7 Se’ns apunta que l’acció de l’obra transcorrerà durant la segona quinzena de juliol, que seran els dies que en Quim haurà de passar a cals avis sense els pares. A la pàgina 8 sabem que ho sap alguns dies abans i que s’hi queda a partir d’aquell cap de setmana. 
p. 9 Sabem que passen els dies volant, per a en Quim. No sabem exactament quants, però ja se’ns diu que som al dia 25 de juliol, el dia anterior als seu aniversari.

Capítol 2
p. 13: ja som al dia de l’aniversari, per tant som al 26 de juliol: en Quim es lleva a les 10 del matí...

Capítol 3
p. 21: seguim al dia de l’aniversari, per tant al 26 de juliol, però ja som a l’hora de dinar. 
p. 22: l’àvia li diu que ja només falten quatre dies perquè tornin els pares. 
p. 23-24: s’acaba el dia i en Quim ja se’n va a dormir.

Capítol 4
p. 27: som a l’endemà, per tant al dia 27 de juliol. És el dia que en Quim va a caçar grills amb el seu avi. 

Capítol 5
p. 35 Ens diu que els dies que falten perquè arribin els pares passen volant. Per tant  en aquest capítol seríem als dies 28 i 29 de juliol. 

Capítol 6
p. 41 En Quim es lleva i ja troba els pares que han tornat, per tant hem de pensar que som a final de mes, al 30 de juliol. 
La resposta de per què la durada temporal de cada capítol no és la mateixa és oberta, però ha d’anar en la línia que els capítols en què passa més lentament el temps (capítols 2 i 3 fonamentalment) és perquè són els més important, hi passen més coses...

Activitat 9
Les comparacions: en trobem exemples a les pàgines 18, 30, 31, 37, 42...
Les interjeccions: en trobem exemples a les pàgines14 (Au, va), 21(Apa), 22 (Va), 23 (Ah), 35 (Home) 37 (Ostres)...
Els diminutius: en trobem exemples a les pàgines 15, 16, 22, 30, 42...

Activitat 10
Entre moltes altres pàgines web que parlen del llenguatge de signes, volem destacar i recomanar la de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans): 
Pel que fa als llenguatges no verbals, a la xarxa n’hi ha molta informació i moltes imatges, només escrivint al google “llenguatge no verbal”. Ara bé, en recomanem una de la qual la mestra pot treure exemples, informació, imatges..., molt didàctics ja que és un material pensat per a cursos de formació d’adults: enllaç.
Pel que fa al llenguatge metafòric, les respostes són clarament obertes i ja se n’apunten les solucions al redactat de la proposta.  

Activitat 11 
Respostes obertes. 

Activitat 12
Respostes obertes. 
Pel que fa al primer paràgraf, si en narrador fos en Quim, seria en primera persona i quedaria així: “Tot i que m’agradava molt anar a passar uns quants dies a cals avis, em va saber greu quan els pares em van dir que aquell estiu m’hi hauria de quedar sol, la segona quinzena de juliol, perquè el pare tenia un viatge de negocis i la mare l’hi havia d’acompanyar.” (p. 7)

Activitat 13
Els jocs i els contes
Respostes obertes, ja se n’apunten les solucions al redactat de la proposta.  
Pel que fa als jocs tradicionals, en podem trobar molts només posant el terme al google. Malgrat tot en podem recomanar una pàgina molt treballada que ens en pot proporcionar alguns: http://elsjocstradicionalscatalans.blogspot.com.es/
 

Avaluació de la comprensió lectora

Respon amb V (Veritat) o F (Fals) les preguntes següents sobre el llibre. N’hi ha dues per capítol:
1.- En Quin no vol quedar-se a casa els avis perquè vol anar de viatge amb els seus pares.   F
2.- En Quim fa anys el dia 26 de desembre.   F
3.- En Quim el dia del seu aniversari va tenir moltes sorpreses i molts regals.   V
4.- El regal que més el sorprèn i que li fa més il•lusió és el joc d’ordinador que li regalen els pares.    F
5.-A en Quim, només li hauria faltat una cosa per celebrar l’aniversari perfecte: que hi hagués hagut els seus pares.    V
6.- El mateix dia del seu aniversari, quan se’n va anar a dormir ja va sentir cantar el grill que li va regalar l’avi.    V
7.- L’endemà del seu aniversari, en Quim ja no es recorda del grill que li han regalat.   F
8.- Amb l’avi van a caçar grills, però el que cacen se’ls escapa.    V
9.- En Quim cada dia va a veure el grill i li posa enciam.    V
10.- Quan en Quim s’adona que el seu grill pot patir pel fet d’estar engabiat decideix deixar-lo anar quan l’hagin vist els pares.    V
11.- En Quim explica als pares, que ja han tornat del viatge, que deixarà anar el grill perquè ja està tip de sentir-lo cantar.    F
12.- En Quim s’emporta a Barcelona la gàbia del grill, però buida.    V

L’opinió del lector o la lectora 

Respostes lliures

Propostes lúdiques 

Endevinalles:
No cal dir que la resposta a totes tres endevinalles plantejades és: el grill. 
Sopa de lletres: 
Els 12 noms de la sopa de lletres són: gallines, ous, cistells, bicicleta, arbres, ocells, casa, tanca, camí, forca, xemeneia i fum. 

O A C E X F C T
A U F A B T U K
C U S N S G B M
R R C A I A I A
O S M A R R C C
F T A N C A I P
C E S Q U I C X
C R L A T U L A
G A L L I N E S
A I E U B T T E
P U T N A G A R
B R S A I M N B
U S I A R R E R
F O C E L L S A
X E M E N E I A
C A M Í T U R A

Interdisciplinarietat


Àrea de Llengua i Literatura:
La dita procedeix de la tradició oral, i significa que hi ha gent que presumeix de ric, i no en té res, com sembla que faci el grill. 
Diàleg:
- Saps que en Joan diu que a casa seva tenen molts milions?
-Sí, sí, ric-ric també ho fa el grill. 
El refrany ha estat recollit a Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars. Editorial Millà, Barcelona, 1989 (9a edició) i significa que si les guineus es veuen obligades a caçar grills, vol dir que no troben animals més grossos, com ara conills, llebres, guatlles... i, doncs, que passen molta gana. 
Text breu:  Ha estat molt mal any per a tothom, per a les persones i per als animals, fins al punt que la majoria ha passat gana i ha hagut de menjar el que ha trobat: les guineus es diu que caçaven grills i tot per subsistir. 
Àrea de Visual i Plàstica
Activitat 1
p. 7 
a.- Quants personatges hi ha a la il•lustració?  3 Quants peus en veiem?  6 (Tots) I quants caps? Només 1, el d’en Quim. 
b.- Qui posa la mà a l’espatlla d’en Quim? Per què ho deu fer?  La mare. Perquè el veu una mica trist, preocupat, ja que el dia dels seu aniversari no hi seran. 

p. 10-11
a.- Quants animals hi apareixen, a la doble il•lustració? 5 Quants són salvatges?  2 (Els dos ocells de bosc) I quants domèstics? 3 (Les tres gallines). 
b.- Què duu en Quim a la mà? I què hi ha a dins? Hi duu un cistell  ple d’ous. 

p. 12
a.- Qui duu ulleres, l’avi o l’àvia? Tots dos!
b.- Per què porta una tassa de xocolata desfeta a la mà, l’àvia? Perquè n’ha fet ja que és el dia de l’aniversari d’en Quim.

p. 17
a.-  Per què es mira amb tanta atenció el regal dels forats, en Quim? Perquè és el que més li ha cridat l’atenció. (p. 15). 
b.- Què es pensa que hi pot haver? Què resulta que hi ha finalment? De bon primer es pensa que hi haurà un cadell de gos (p. 15), després que pot ser un cadell de gat (p. 16) i finalment resulta que és un grill (p. 18). 

p. 24-25
a.- Com sabem que és de nit en aquesta il•lustració? Per l’ús del color blau fosc intens i perquè hi ha la lluna i estels al cel. 
b.- Per què fa tanta cara de felicitat en Quim? I què creus que assenyala amb el dit? Perquè s’adona que el cant que sent és el del seu grill. Assenyala la gàbia des d’on canta. 

p. 26
a.- Què deu mirar amb tanta atenció, en Quim?  La gàbia que conté el seu grill.
b.- Per què no es veu el grill a dins de la gàbia? Perquè la il•lustradora només n’ha dibuixat una part, com també ha fet amb la cara d’en Quim. 

p. 28-29
a.- Què et sembla que busquen en Quim i el seu avi tan atentament?  El cau d’un grill per poder-lo caçar.
b.- Creus que els colors amb què ha pintat les herbes i les fulles, la Marta Ponce, són realistes, són els colors que tenen a l’estiu? Per què et sembla que ho deu haver fet? No; haurien de ser o bé verd o bé grogosos, segons que hi haguessin hagut més pluges o menys. Potser  ho fa per donar un aire més màgic a “l’aventura”.  (Resposta oberta)

p. 34-35
a.- En aquesta pàgina, hi apareixen dos grills: on està enfilat el gros? Per què et sembla que hi és el petit? El gros està enfilat en una espiga de blat. El petit hi és perquè les pàgines senars numerades sempre en tenen un, mentre que les parells hi tenen una bicicleta petita. 
b.- Quina part del cos del grill diries que s’assembla a una serra, amb dents incloses? Les dues potes més grosses, que li serveixen per saltar.

p. 36-37
a.- Com té els ulls en Quim en aquesta il•lustració? Per què et sembla que els té així aquesta vegada? Els té tancats, perquè està embadalit, com somiant, sentint el cant del seu grill. 
b.- Què escolta en Quim amb tanta atenció? Com ho ha dibuixat la il•lustradora? El cant del grill. Ho ha dibuixat com si fos una simfonia que vola pels aires, gairebé com si fossin notes musicals. 

p. 38-39
a.- Com sabem en aquesta il•lustració que és a la nit? Perquè la il•lustradora hi torna a utilitzar el blau fosc intens i perquè els dos llums de l’habitació són encesos. 
b.- Què hi té en Quim a la tauleta de nit? Un llum i un marc amb un retrat que sembla dels seus pares. 

p. 40
a.- Quants personatges de la família apareixen a la il•lustració? Sabries dir qui són? 5: tres en “fotografia” emmarcada (l’àvia, l’avi i en Quim) i dos presents i de cos sencer (el pare i la  mare d’en Quim). 
b.- Recordes almenys un detall dels personatges que apareixen de cos sencer? Resposta oberta. Pot ser que el pare porta barba, que la mare és pèl-roja, que porta unes sabates vermelles...

p. 43
a.- A més a més del grill d’en Quim, has descobert algun altre animaló a la il•lustració?  N’has pogut identificar algun?  N’hi ha quatre més entre les plantes: tres marietes i una libèl•lula o espiadimonis. 
b.- Per què és fora de la gàbia el grill? Perquè en Quim abans d’entornar-se’n cap a Barcelona, l’ha anat a alliberar, com el seu avi li va explicar que feien quan eren petits (p. 36).

Activitat 2
En aquesta activitat proposem de fixar-nos especialment  en les cares d’en Quim que apareixen al llarg de l’obra. Demanarem als alumnes que es fixin en si indiquen tristesa, sorpresa, emoció, alegria... També els demanarem que pensin i intentin explicar per què deu ser, i encara com aconsegueix la il•lustradora de reflectir-ho, de fer-nos-ho notar. 

p. 6: tristesa, preocupació:  perquè els seus pares se n’han d’anar i no hi seran pel seu aniversari;  està rígid, amb els ulls i la boca una mica tancats, cosa que fa que sembli una mica apagat, el personatge. 

p. 10: tot i que no se li veu la cara, demostra alegria, perquè està saltant, saludant l’avi...

p. 12: alegria i felicitat: per l’abraçada, pels ulls tancats com si es trobés en un somni inesperat, i sobretot pel somriure, que podríem qualificar de pam, com es diu popularment. 

p. 17 (reproduïda també a la p. 3, la portada), però més petita): sorpresa, intriga: perquè vol saber què hi ha en aquella caixa plena de forats; pels ulls oberts com taronges amb què l’ha caracteritzat la il•lustradora. 

p. 24 (reproduïda en part a la coberta): alegria i felicitat: perquè identifica el cant del grill amb el seu. Ho notem, com ja hem vist abans, pels ulls tancats com si es trobés en un somni, i sobretot pel somriure, que també podríem qualificar de pam, com hem dit anteriorment. 

p. 26: sorpresa, admiració i sobretot de bon observador. Ho notem per aquest ull tan obert que sembla que no se li escapi res, que està totalment concentrat. Aquí se’ls pot fer adonar de les simetries que té la pàgina: només una part de la cara, només una part de la gàbia, com per donar-hi més intensitat, més relleu. 

p. 29: felicitat i concentració: perquè ja senten el grill i està convençut que en trobaran algun. La il•lustradora el mostra amb un somriure a la boca i amb la mirada atenta. 

p. 36: feliç, somiador: perquè escolta el cant del grill. Ho notem, com ja hem vist abans, pels ulls tancats com si es trobés en un somni, i també pel somriure.

p. 38: feliç i endormiscat: perquè ja és hora de dormir, l’avi li diu que demà ja arriben els pares i li explica coses dels grills. La il•lustradora el presenta amb el somriure als llavis i els ulls gairebé tancats, aquí suposem que de son. 

p. 43: feliç, encuriosit: perquè el grill ja surt de la gàbia, ja és a punt de tornar a la natura. La il•lustradora ens el presenta somrient i concentrat en el que fa. 




Subscriure's a: Missatges (Atom)