Aquesta novel·la tanca la tetralogia iniciada fa 25 anys per Josep-Francesc Delgado amb el títol Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent. La tomba deTiangbotxé narra la recerca del yeh-teh ( ieti en català o yeti en castellà o anglès ) per tot l'Himàlaia. Dues persones diferents porten a terme aquesta recerca; d'una banda l'Heura, que el busca com a resta arqueològica, i de l'altra en Josep, que el busca com a ésser viu per esbrinar també alguna cosa al voltant de desaparició de la Mireia, la seva germana.
L'argument dóna a conèixer algunes de les troballes recents i més sorprenents al voltant de l’enigma del yeh-teh del qual tracta la novel·la. També és una novel·la sobre tres relacions amoroses dels personatges que la protagonitzen, sobre com viure l'amor i enfrontar-se al poder i a la mort.
ENTREVISTA AMB L'AUTOR A TV3
ENTREVISTA AL DIARI EL 9NOU DE VIC
EXTRACTES DE PREMSA i CRÍTICA
“Un llibre sincerament apassionant, no només per la riquesa literària sinó pel missatge acompanyat de múltiples accions, situacions i vibracions que li donen a la novel·la un aire apassionat i apassionant.” Joan Vila, blog Llibres-art-esport
“La tomba de Tiangbotxé és literatura pura. Intriga quan convé, conversa tranquil.la quan és l'hora, escenes tendres i amoroses en les que suren els sentiments més naturals i espontanis i moments de gran emotivitat.” Josep Maria Aloy, blog mascaró de proa.
“És el yeh-teh qui arrossega tota la trama. Potser per això també es fa més atractiu al lector, des d'un punt de vista narratiu, perquè aquest misteri el captiva des del primer moment i no l'abandona en cap moment. (...) La tomba de Tiangbotxé no us decebrà quan us deixeu endur per la màgia poètica i el tremp narratiu de Josep-Francesc Delgado”, August Garcia, blog Rapsòdia.
“M'ha agradat i molt (...) I aquest és un dels èxits de "La tomba de Tiangbotxé", una novel•la d'aventures sobre la recerca de la felicitat i de l'amor, però també sobre les diverses teories que hi ha sobre el ieti i la seva existència. Una novel·la que no us podeu perdre si voleu entendre l'esperit de les muntanyes del Tibet i si només llegiu bona literatura per ser una mica més feliços.” Blog Català a l’atac
“Hi ha acció, romanticisme autèntic, descripcions precioses, mesurada i versemblant fantasia, realisme colpidor, documentació contundent i un dramatisme creixent que obliga a la lectura sense descans. (...) A la fi sabem que hi ha rere el mite del ieti. què hi ha en la situació actual dels llocs que l’Himàlaia empara sota els seus cims imponents. Tota la novel·la, tot el cicle, és una randa de misteris, d’enigmes culturals, de passions, d’incerteses. (...) En les més de 450 pàgines de La tomba de Tiangbotxé hi ha una proposta peculiar, imperdible, imprescindible.“ Miquel Rayó, blog de Miquel Rayó, diari de Mallorca, 12-06-2014
“La trama. La tomba de Tiangbotxé esta vertebrada per un camí gairebé detectivesc que porta, a protagonistes i adversaris, a la recerca d’un tresor arqueològic. (...) L’ambientació. La tomba de Tiangbotxé esta embolcallada per la riquesa de les cultures, de les religions, dels paisatges, de les persones, del fer i desfer d’aquell territori. Molts d’aquests elements es respiren a cada pas, a cada pàgina, com si el lector fos un integrant més d’una expedició. (...) El que es fa veritablement estrany és que obres literàries tan gegantines com l’esforç que hi ha al darrere; tan exportables com els seus paisatges; tan universals com els sentiments que traspuen, gairebé només es puguin llegir en català, i ningú els hi ofereixi una escaleta per salvar la glacera que separa la nostra literatura de la de la resta de món.” Pep Molist, blog Llibres al replà.
"Ja disposem, a nivell internacional, de la gran novel·la sobre el ieti." Pere Martí, el 855, número 162
"Finalmente, Josep.Francesc Delgado ha coronado su propia cumbre literaria con la publicación de la última novela de su tetralogía sobre el Himalaya: La tomba de Tiangbotxé, en la que el tema principal de la aventura y la ìntriga es la búsqueda del mítico yeti. Persiguen su rastro, por distintos motivos, Josep, hermano de Mireia, la alpinista que desapareció en el incendio del monasterio de Tiangbotxé, y que él cree que fue salvada y/o secuestrada por el extraño ser; y Heura, una arqueóloga con sus propias teorias sobre el yeti. Ellos dos, y otros personajes importantes que aparecen en la trama, nacieron en los títulos anteriores -Si puges al Sagarmatha (premi Joaquim Ruyra 1988), Sota el signe de Durga (premi Nacional de Literatura 1993), y Nima el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant (segundo Premio Internacional Europa 1992)-, y arrastran, por 10 tanto, una historia y una riqueza psicológica que hacen comprensibles su evolución y sus actos. Aún así, este último título se puede disfrutar sin haber leído los anteriores y además, despierta la curiosidad por conocerlos. Eso es magia literaria.(...) El autor es capaz de condensar e integrar todas sus vivencias y sus conocimientos sobre el Himalaya, la etnia sherpa, las religiones que conviven en el Tíbet, las teorías sobre el yeti ... en uma historia que atrapa por el misterio y la intriga, por los giros argumentales, por la variedad de los personajes, por las sensaciones tanto físicas como emocionales que despiertan las descripciones de paisajes geográficos y humanos." Maite Ricart, El yeti: ¿mito o realidad?, diari el mundo, 3 de juliol del 2014
ALGUNS ENLLAÇOS AL VOLTANT DE LES DARRERES TROBALLES SOBRE HOMÍNIDS I IETIS:
IETI DE L'HIMÀLAIA
THE TIMES
CNN
ALMAS O ALMASTYS DEL CAUCAS
ALMASTI - THE BRITISH COLUMBIA SCIENTIFIC CRYPTOZOOLOGY CLUB
CHANNEL 4
THE ZANNA AFFAIR
HOMO DENISOVENSIS DE L'ALTAÏ I HOMO FLORESIENSIS D'INDONÈSIA
ABC VÍDEO
ABC
ORANGUTANS
SCIENCEDAILY
Can Lletres Tel. 932262670CNN
ALMAS O ALMASTYS DEL CAUCAS
ALMASTI - THE BRITISH COLUMBIA SCIENTIFIC CRYPTOZOOLOGY CLUB
CHANNEL 4
THE ZANNA AFFAIR
HOMO DENISOVENSIS DE L'ALTAÏ I HOMO FLORESIENSIS D'INDONÈSIA
ABC VÍDEO
ABC
ORANGUTANS
SCIENCEDAILY
PER LLEGIR LES PRIMERES PLANES DE LA NOVEL·LA
Era negra nit.
Flames altes com xiprers s’enlairaven per damunt de la teulada de fusta del monestir de Tiangbotxé.
S’hi havia calat foc.
Les flames s’havien escampat ràpidament. Tot cremava com palla seca.
Els monjos se n’enduien a corre-cuita les escultures daurades de Shākyamuni, el buda originari; del savi Milarepa; i de Txenrezig, el buda de la compassió.
Els novicis apariaven les tankes i les treien amb precipitació. Tot eren corredisses atabalades.
La fusta seca de les bigues de savina s’encenia amb força. Només la base del monestir havia estat bastida amb pedra. La resta era material extret del bosc, combustible. I, en cosa de minuts, el monestir esdevenia un forn.
Els darrers a sortir-ne foren el lama Iogden i el seu deixeble, el tulku Ngawang, un infant reencarnat, que brillava per l’agudesa de la seva intel·ligència i la visió profunda i clara del seu tercer ull.
Monjos i novicis tossien després d’haver salvat el que havien pogut en un marge de minuts. Els xerpes procuraven d’apagar, en va, el foc que consumia el temple.
Llavors un xerpa va cridar el nom d’algú en una llengua forana.
Tothom va començar a mirar-se i es va fer palès que aquella persona encara era a dins. El temple protegia des de feia un any una alpinista occidental a qui s’havia donat rang de criatura sagrada. Nima Xerpa, un infant, va fer el gest d’entrar-hi, però dos monjos el van retenir per evitar que morís cremat.
I aleshores es va sentir un crit.
Aquell crit era una cosa fora d’aquest món. Semblava humà, però tenia la llargada planyívola de l’udol del llop, el xiscle estrident d’una serp bufadora, d’un simi desesperat.
Un novici va cridar:
—Yeh-teh!
I la gernació es va fer enrere. El crit es va tornar a sentir i el terror va prendre forma en l’expressió desencaixada de la cara dels xerpes, que van aturar les seves tasques: els uns es van quedar amb les branques paralitzades a les mans, els altres amb les galledes d’aigua degotant. Feia mesos que els lhawes4 pronosticaven un desastre d’aquella magnitud.
Tothom esperava un tercer crit. Però aquell xiscle que desencaixava el rostre dels xerpes més cepats no es va repetir. I els xerpes van tornar a centrar l’atenció sobre les flames.
En Iogden i en Ngawang es miraven sense dir-se res. Tothom sabia l’afecte que unia en Ngawang amb aquella alpinista que no havia sortit del temple incendiat. La gent s’estranyava perquè el tulku no feia cap gest per salvar-la. Però hi haviaben poc a fer: qualsevol que hi entrés es cremaria abans d’arribar a les cambres on ella dormia. L’ actitud d’aquell infant il·luminat va ser interpretada com un retret per no haver-hi pensat abans.
Al cap d’un temps els xerpes tornaven a explicar històries sobre el yeh-teh, sobre els monjos i sobre les deesses. El fervor religiós dels xerpes encetava la reconstrucció del temple més important d’aquelles valls.
Els ossos dels qui no havien sortit a temps del monestir havien estat consumits per les flames. Només l’abric de pell d’ós de la Mireia, l’alpinista occidental atrapada per l’incendi, fou trobat entre les runes del temple, sota un mur de pedra enderrocat. L’incendi havia deixat al descobert un passadís de roca que només fou vist pels monjos. En Ngawang va recollir aquell abric de pell negra d’ós de l’Himàlaia i el va estrènyer entre les mans, el va acariciar amb la galta. Després el va deixar a terra, al mateix lloc on l’havia trobat, va fer un gest de dolor, els ulls es van contreure a punt de plorar, però es va reprimir, perquè era un tulku, un reencarnat que havia tornat a la Terra des del Nirvana per guiar els humans, i havia de demostrar que aquells sentiments no el dominaven. Amb una mirada va ordenar que es facilités la caiguda d’unes tones de pedres que van tapar completament el passadís. No va treure l’ull del fons fosquíssim d’aquell corredor durant tota l’estona, fins que va estar ben segur que l’obertura en romandria inaccessible per sempre, i tampoc no va permetre que ningú hi entrés. Allí va quedar l’abric enterrat. Per sempre...
I les restes de la noia es van donar per consumides, com les estàtues de fusta dels budes que no s’havien pogut salvar de la crema.
Quan es va fer la primera cerimònia, en Ngawang va proclamar en veu alta:
—Han estat consumides per les flames; aconhortem-nos: han gaudit de la claror que obre la porta al Nirvana, hi han entrat amb un bateig de llum.
I els xerpes ho van donar per bo.
Tothom ho va donar per bo menys el germà de l’alpinista. No n’havia vist les restes... Volia tenir una prova de la mort de la seva germana.
I la manca d’aquell cadàver faria del germà d’aquella noia un condemnat a córrer per tot l’Himàlaia a la recerca d’una desapareguda, com si hagués estat maleït per una mala acció que ell no havia comès, com si fos un norpa errant. El germà d’aquella alpinista es deia Josep. I amb els anys va arribar a ser un senderista expert, un dels pocs occidentals que coneixia pam a pam l’Himàlaia. La seva companya es deia Estel.
Hi ha un dolor en vida superior al dolor de la mort. Qui no pot dir adéu als morts pot acabar dedicant-hi l’existència, pot anar girant l’esquena als vius sense adonar-se’n, pot anar fent de la mort la seva vida.
ALGUNES DE LES LLIBRERIES ON ES POT TROBAR EL LLIBRE
BALEARS
PALMA DE MALLORCA
Llibres Colom Enllaç al llibre
CATALUNYA
ZONA BARCELONA
BADALONA
Saltamarti Llibres
Monestir de Tiangbotxé (vall del Kumbu, Nepal),
a 3.800 metres d’altitud, 1989
a 3.800 metres d’altitud, 1989
Era negra nit.
Flames altes com xiprers s’enlairaven per damunt de la teulada de fusta del monestir de Tiangbotxé.
S’hi havia calat foc.
Les flames s’havien escampat ràpidament. Tot cremava com palla seca.
Els monjos se n’enduien a corre-cuita les escultures daurades de Shākyamuni, el buda originari; del savi Milarepa; i de Txenrezig, el buda de la compassió.
Els novicis apariaven les tankes i les treien amb precipitació. Tot eren corredisses atabalades.
La fusta seca de les bigues de savina s’encenia amb força. Només la base del monestir havia estat bastida amb pedra. La resta era material extret del bosc, combustible. I, en cosa de minuts, el monestir esdevenia un forn.
Els darrers a sortir-ne foren el lama Iogden i el seu deixeble, el tulku Ngawang, un infant reencarnat, que brillava per l’agudesa de la seva intel·ligència i la visió profunda i clara del seu tercer ull.
Monjos i novicis tossien després d’haver salvat el que havien pogut en un marge de minuts. Els xerpes procuraven d’apagar, en va, el foc que consumia el temple.
Llavors un xerpa va cridar el nom d’algú en una llengua forana.
Tothom va començar a mirar-se i es va fer palès que aquella persona encara era a dins. El temple protegia des de feia un any una alpinista occidental a qui s’havia donat rang de criatura sagrada. Nima Xerpa, un infant, va fer el gest d’entrar-hi, però dos monjos el van retenir per evitar que morís cremat.
I aleshores es va sentir un crit.
Aquell crit era una cosa fora d’aquest món. Semblava humà, però tenia la llargada planyívola de l’udol del llop, el xiscle estrident d’una serp bufadora, d’un simi desesperat.
Un novici va cridar:
—Yeh-teh!
I la gernació es va fer enrere. El crit es va tornar a sentir i el terror va prendre forma en l’expressió desencaixada de la cara dels xerpes, que van aturar les seves tasques: els uns es van quedar amb les branques paralitzades a les mans, els altres amb les galledes d’aigua degotant. Feia mesos que els lhawes4 pronosticaven un desastre d’aquella magnitud.
Tothom esperava un tercer crit. Però aquell xiscle que desencaixava el rostre dels xerpes més cepats no es va repetir. I els xerpes van tornar a centrar l’atenció sobre les flames.
En Iogden i en Ngawang es miraven sense dir-se res. Tothom sabia l’afecte que unia en Ngawang amb aquella alpinista que no havia sortit del temple incendiat. La gent s’estranyava perquè el tulku no feia cap gest per salvar-la. Però hi haviaben poc a fer: qualsevol que hi entrés es cremaria abans d’arribar a les cambres on ella dormia. L’ actitud d’aquell infant il·luminat va ser interpretada com un retret per no haver-hi pensat abans.
Al cap d’un temps els xerpes tornaven a explicar històries sobre el yeh-teh, sobre els monjos i sobre les deesses. El fervor religiós dels xerpes encetava la reconstrucció del temple més important d’aquelles valls.
Els ossos dels qui no havien sortit a temps del monestir havien estat consumits per les flames. Només l’abric de pell d’ós de la Mireia, l’alpinista occidental atrapada per l’incendi, fou trobat entre les runes del temple, sota un mur de pedra enderrocat. L’incendi havia deixat al descobert un passadís de roca que només fou vist pels monjos. En Ngawang va recollir aquell abric de pell negra d’ós de l’Himàlaia i el va estrènyer entre les mans, el va acariciar amb la galta. Després el va deixar a terra, al mateix lloc on l’havia trobat, va fer un gest de dolor, els ulls es van contreure a punt de plorar, però es va reprimir, perquè era un tulku, un reencarnat que havia tornat a la Terra des del Nirvana per guiar els humans, i havia de demostrar que aquells sentiments no el dominaven. Amb una mirada va ordenar que es facilités la caiguda d’unes tones de pedres que van tapar completament el passadís. No va treure l’ull del fons fosquíssim d’aquell corredor durant tota l’estona, fins que va estar ben segur que l’obertura en romandria inaccessible per sempre, i tampoc no va permetre que ningú hi entrés. Allí va quedar l’abric enterrat. Per sempre...
I les restes de la noia es van donar per consumides, com les estàtues de fusta dels budes que no s’havien pogut salvar de la crema.
Quan es va fer la primera cerimònia, en Ngawang va proclamar en veu alta:
—Han estat consumides per les flames; aconhortem-nos: han gaudit de la claror que obre la porta al Nirvana, hi han entrat amb un bateig de llum.
I els xerpes ho van donar per bo.
Tothom ho va donar per bo menys el germà de l’alpinista. No n’havia vist les restes... Volia tenir una prova de la mort de la seva germana.
I la manca d’aquell cadàver faria del germà d’aquella noia un condemnat a córrer per tot l’Himàlaia a la recerca d’una desapareguda, com si hagués estat maleït per una mala acció que ell no havia comès, com si fos un norpa errant. El germà d’aquella alpinista es deia Josep. I amb els anys va arribar a ser un senderista expert, un dels pocs occidentals que coneixia pam a pam l’Himàlaia. La seva companya es deia Estel.
Hi ha un dolor en vida superior al dolor de la mort. Qui no pot dir adéu als morts pot acabar dedicant-hi l’existència, pot anar girant l’esquena als vius sense adonar-se’n, pot anar fent de la mort la seva vida.
ALGUNES DE LES LLIBRERIES ON ES POT TROBAR EL LLIBRE
BALEARS
PALMA DE MALLORCA
Llibres Colom Enllaç al llibre
CATALUNYA
ZONA BARCELONA
BADALONA
Saltamarti Llibres
BARCELONA
La Central Enllaç al llibre
Laietana de llibreria Tel. 93 319 73 45
Llibreria Horitzons Enllaç al llibre
Llibreria Garbí (llibreries Troa) Enllaç al llibre
Llibreria Laie Enllaç al llibre
Llibreria Ona Enllaç al llibre
Llibreria papereria Xicoy Tel. 938 50 51 45
CALDES DE MONTBUI
Llibreria Calvo Boluda Tel. 938 65 37 13
Llibreria la Ginesta Tel. 93 865 20 29
CASTELLDEFELS
Llibreria papereria el Trébol Tel. 936 644 765
EL PRAT DE LLOBREGAT
Llibreria Atenea 93 379 43 91
ESPLUGUES DE LLOBREGAT
Llibreria Esplugues Enllaç al llibre
GRANOLLERS
La Gralla
IGUALADA
Abacus
LA GARRIGA
Llibreria l'Esplai
MANRESA
Llibres Parcir Enllaç al llibre
MOLINS DE REI
Llibreria Arola
MOLLET DEL VALLÈS
L'illa Llibreria Mollet Tel. 935 70 38 78
SABADELL
La llar del llibre Enllaç al llibre
TERRASSA
Lllibreria Cinta Enllaç al llibre
Enllaç al llibre
SANT CELONI
Els quatre gats llibreria Enllaç al llibre
VIC
LA TRALLA
ZONA GIRONA
BANYOLES
L'Altell Enllaç al llibre
GIRONA
Llibreria Carlemany Enllaç al llibre
Llibreria Geli Enllaç al llibre
Llibreria Empúries Enllaç al llibre
TROA Enllaç al llibre
ZONA LLEIDA
LLEIDA
Caselles llibreria-papereria
Punt de llibre Enllaç al llibre
ZONA TARRAGONA
AMPOSTA
Llibreria Gavina Tel. 977 70 28 95
REUS
Llibreria Gaudí
GALATEA llibres Enllaç al llibre
TARRAGONA
La Capona llibreria Enllaç al llibre
Llibreria la Rambla
TORTOSA
La 2 de Viladrich
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
L'Odisssea, llibres i música Enllaç al llibre
VALÈNCIA
ALACANT
LIBRERÍA 80 MUNDOS Enllaç al llibre
CASTELLÓ DE LA PLANA
BABEL
DÈNIA
Publics L. Librerías
ELX
Ali I Truc L – Enllaç al llibre
ALTRES LLIBRERIES
EDICIONS DEL ROURE DE CAN ROCA Enllaç al llibre
AMAZON Enllaç al llibre
BESTIARI llibreries catalanes Enllaç al llibre
CASA DEL LIBRO Enllaç al llibre
EL CORTE INGLÉS Enllaç al llibre
ÚLTIMACOMIC Enllaç al llibre
DISTRIBUÏDORS A LLIBRERIES
Catalunya:
SERVEIS EDITORIALS DE CATALUNYA
Amílcar, 175
08032 Barcelona
Telfs. 934 367 222 - 934 369 764
sec@secllibres.com
Alacant:
LA TIERRA LIBROS
Sagitario, 4 -Nave 8
03006 Alicante
Tel. 965 110 192 - Fax 965 115 182
tierra@xpress.es
Balears:
PALMA DISTRIBUCIONS
Carrer de Dragonera, 17
7014 Palma, Illes Balears
Tels. 971 289421/450612/213641 – Fax. 971 456188
info@palmadistribucions.com
Valencia i Castelló:
GEA LLIBRES
Pol. Ind. El Oliveral c/ G nau 6
46190 Ribarroja
Tel. 961 665 256 - Fax 961 665 249
gea@xpress.es
