El món més bonic

Els llops de la lluna roja

 

 
Autor: Josep Francesc Delgado                            
ISBN: 978-84-17250-02-7
Títol: Els llops de la lluna roja
Col·lecció Els llibres del roure, núm. 1                  
Ed: edicions el roure de can roca®
Pàgines i mides: 306 pàgines, 14,5 x 21                 
Preu: 13,45+ 4%IVA=13,99  €
C.e. info@rouredecanroca.cat                                        
www.rouredecanroca.cat

TEMES TRANSVERSALS DE LA NOVEL·LA

– Ciències Socials: la guerra civil a la Catalunya Central; el relleu i les característiques del Berguedà.
– Ètica: les conductes humanes en el transcurs d’una guerra: odi, amistat, amor, solidaritat, sacrifici, assassinat, extorsió i polítiques del terror.
– Biologia i ecologia: la relació entre humans i animals; l’ecologia; la biologia: psicobiologia; el llop ibèric i altres classes de llops; l’os bru, el linx, la guineu, el porc senglar i el mastí dels pirineus. Les lleis naturals, les jerarquies al món animal; la serralada pirinenca, clima i paisatge.
– Literatura: novel·la històrica. Referències a «Terra baixa» d’Àngel Guimerà i el mite de Manelic.
– Antropologia. Formes de vida dels pastors; la vida al món rural i als Pirineus.
– Llengua. Formes i expressions del català central.


GUIA DE LECTURA DE PER AL PROFESSORAT
“ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA"

Una vegada una alumna amb una bona comprensió lectora va dir al seu professor (que ja feia temps coneixia els alumnes de la seva classe): -Per què fas preguntes de comprensió lectora a l’alumne A si saps que les fallarà i a alumne B si ja saps que les encertarà?. Pot resultar força avorrit de respondre el que ja saps i frustrant de no saber respondre el que no has entès... Per tant, aquesta guia de lectura s’ha concebut més com una guia de discussió i posada en comú que no pas d’avaluació, com una eina per excitar la comprensió i el joc deductiu de la deducció. Sempre que sigui possible les preguntes s’han de resoldre alternant la lectura i la posada en comú. Per a aquesta guia de lectura s’han elaborat quatre tipus de preguntes.

CL Comprensió lectora Preguntes de comprenció lectora que només exigeixen habilitat en la mecànica de la lecto-escriptura. Aquestes preguntes poden ser respostes per escrit o oralment per tal d’obtenir una idea de com els alumnes van entenent la novel·la. La seva intenció és validar que la comprensió lectora s’està produint.

CH Comprensió Històrica Preguntes que exigeixen una certa comprensió del marc històric en el qual es desenvolupa la història. Resoldre-les implica aprendre aquest marc a través de la novel·la mateixa o altres fonts que la complementin. És bo posar en comú les respostes a aquestes preguntes . N’hi ha que es poden deduir a través del text mateix i ampliar amb cerques fora del text. N’hi ha on el professor o la consulta de fons externes poden ajudar a completar la resposta.

JdP Joc de pistes Preguntes que emfatitzen en el joc de pistes de manera que ajuden el lector a activar la seva imaginació i la seva intuïció per seguir lúdicament la trama de l’obra. JdP Joc de pistes. És bo posar en comú de manera oral a classe les preguntes del JdP Joc de pistes i I. L’ideal seria anar resolent les preguntes del JdP Joc de pistes després de cadascuna de les nou parts perquè el lector vagi entrant en el suspens de la narració. No s’ha de penalitzar el lector per no endevinar totes les pistes. La intenció d’aquest tipus de preguntes és que aprengui a distingir quan se li està donant algun tipus de pista i quan no per tal que la lectura sigui satisfactòria.

I Preguntes que exigeixen comprensió lectora i, a més, l’elaboració d’idees o pensaments al lector que es deriven dels fets narrats. És el nivell més alt de comprensió lectora, implica entendre la intenció de l’obra o el seu missatge global o els diferents missatges de les parts que les conformen.



1a . PART
1.1- Quan i  on se situa la novel·la? CL
1.2- Quins són els dos protagonistes principals? CL
1.3- Què està passant al país mentre transcorre l'acció? CL / CH v 
1.4- Qui és en Manelic? CL / CH
1.5- Quan senten els trets des de can Roca a què els atribueixen? Els atribuei
es al mateix o creus que poden ser deguts a alguna altra cosa? JdP
Aquests trets són molt importants a l'obra però no sabràs del cert què ha passat fins al final. Imagina alguna altra interpretació.
1.6- Què creus que pot estar fent en Fílax quan no és al paller de can Roca? JdP
1.7- Quina cosa immaterial de les persones ensumen els llops? CL

2a . PART
2.1- Qui pot haver fet la sang a en Fílax? JdP
2.2- Què vol dir la paraula Fílax? CL /CH
2.3- Com volien millorar la societat els republicans? CL / CH
2.4- Què és un mastí dels Pirineus? Busca fotografies online dels mastins dels Pirineus i els santbernats i digues en què s’assemblen i en què no. CL
2.5- Per què la Maria està disposada a sacrificar la seva vida per en Fílax? CL
2.6- D'on pot venir l'olor que ve del bosc? JdP
2.7- Algú vol matar Fílax a bastonades. Fins ben avançada la novel·la no sabràs per què. Imagina qui pot ser i per què.. JdP

3a . PART
CAL QUE TINGUIS EN COMPTE QUE aquesta part comença amb una retrospecció. S'expliquen una sèrie de fets que s’esdevenen a Castella molts anys abans del 1939, que és quan se situa la novel·la. Aquests fets tindran relació amb els llops que han aparegut al Berguedà el 1939.

3.1- Per què el caçador no mata la mare dels llops? CL
3.2- Quin parentiu té aquesta lloba amb la Rogenca del 1939? CL
3.3- La referència al fill de Tío Lobo, l'infant que no plora, no és casual. És un personatge que torna a aparèixer durant la novel·la. Quan hagis llegit la 4a. i la 5a. parts respon aquesta pregunta: Qui pot ser aquell infant de 1910? JdP

4a . PART
4.1- Quines coses penses que el bosc està ocultant a la Maria? JdP
4.2- Què passa a les persones a l'edat de 13 anys? CL
4.3- La novel·la s'adreça a un lector que té a veure amb la Maria. Dedueix-ne l'edat. 
4.4- Com s'ho fa la Maria perquè els llops no la matin? CL
4.5- Algú marxa de Casserres per matar la Maria. Qui creus que és? JdP

CINQUENA PART
5.1- Per què creus que el capatàs volia picar el gos de la Maria amb un bastó? JdP
5.2- Creus, com el capatàs que les ovelles han estat atacades pels llops? JdP /I
5.3- Què penses que oculten els tres turonets que descobreix l’avi de la Maria? I
5.4- Què creus que oculta la Carme a l’avi? JdP

SISENA PART
6.1- Qui creus que pot haver deixat l’ovella morta tan ben plegada? I
6.2- Reflexiona: de quin predador és més difícil defensar-se, d’un llop o d’un linx? I
6.3- Per què menja carn crua la Maria? Per què treu el collar llobater a en Fílax? CL/ I
6.4- Com s’adona que ha perdut en Fílax? CL/ I

SETENA PART
7.1- A qui van matar els trets que es van sentir al bosc aquella nit? CL/ JdP
7.2- Qui va mirar de matar en Fílax i per què? JdP
7.3- Què pensa l’avi sobre el destí de la Maria? CL Comparteixes les deduccions de l’avi, o creus que s’equivoca? JdP/ CL
7.4- Quins criteris seguien les tropes feixistes/nacionals per confeccionar les llistes d’afusellats a mida que anaven conquerint Catalunya? CL
7.5- Per què creus que el comandant Rodrigo rebutja la mare de la Maria? I

VUITENA PART
8.1- Qui va enviar en Josep a empaitar la Maria? CL Per què? CL Creus que aconseguirà matar-la? I Creus que ella el matarà a ell? I
8.2- Què és el que fa que la Maria confiï en el Josep? CL
8.3- Per què en Josep no comprèn els arguments del doctor Trueta sobre els llops? PISTA: mira què mengen... CL
8.4- Qui era el pare del comandant Rodrigo? CL Què explica la seva actitud patològica i paranoica? JdP/ I
8.5- Què pensa en Josep sobre els nacionals? CL Per què està tan desesperat? CL

NOVENA PART
9.1- Com expliques que el pare de la Maria s’enfadi amb la seva mare? CL Creus que actualment passaria igual? I
9.2- Creus, com el comandant Rodrigo, que els llops han desenterrat els cadàvers? I
9.3- Per què en Josep no li vol fer petons? CL
9.4- Per què penses que la Maria no vol dir a ningú on va deixar els llops? I
9.5- Com expliques que son pare li demani que no expliqui res a ningú? I

EPÍLEG
10.1- Quin sentit creus que té aquella maleta plena de llibres? I
10.2- Què s’ha de fer per conèixer algú? CL
10.3- Què agradava més d’en Josep a la Maria? CL

COM S’HA ESCRIT LA NOVEL·LA
E.1-Busca a si l’anècdota de l’espelma i la cera sobre el llistat d’afusellaments és certa. CL
E.2- El doctor Trueta és un personatge històric? Si l’és, busca’n informació a la xarxa. CH



GUIA DELECTURA PER A L’ALUMNAT

1a . PART
1.1- Quan ia on se situa la novel·la?
1.2- Quins són els dos protagonistes principals?
1.3- Què està passant al país mentre transcorre l'acció?
1.4- Qui és en Manelic?
1.5- Quan senten els trets des de can Roca a què els atribueixen? Els atribueixes al mateix o creus que poden ser deguts a alguna altra cosa?
Aquests trets són molt importants a l'obra però no sabràs del cert què ha passat fins al final. Imagina alguna altra interpretació.
1.6- Què creus que pot estar fent en Fílax quan no és al paller de can Roca?
1.7- Quina cosa immaterial de les persones ensumen els llops?

2a . PART
2.1- Qui pot haver fet la sang a en Fílax?
2.2- Què vol dir la paraula Fílax?
2.3- Com volien millorar la societat els republicans?
2.4- Què és un mastí dels Pirineus? Busca fotografies online dels mastins dels Pirineus i els santbernats i digues en què s’assemblen i en què no.
2.5- Per què la Maria està disposada a sacrificar la seva vida per en Fílax?
2.6- D'on pot venir l'olor que ve del bosc?
2.7- Algú vol matar Fílax a bastonades. Fins ben avançada la novel·la no sabràs per què. Imagina qui pot ser i per què.

3a . PART
CAL QUE TINGUIS EN COMPTE QUE aquesta part comença amb una retrospecció. S'expliquen una sèrie de fets que s’esdevenen a Castella molts anys abans del 1939, que és quan se situa la novel·la. Aquests fets tindran relació amb els llops que han aparegut al Berguedà el 1939.

3.1- Per què el caçador no mata la mare dels llops?
3.2- Quin parentiu té aquesta lloba amb la Rogenca del 1939?
3.3- La referència al fill de Tío Lobo, l'infant que no plora, no és casual. És un personatge que torna a aparèixer durant la novel·la. Quan hagis llegit la 4a. i la 5a. parts respon aquesta pregunta: Qui pot ser aquell infant de 1910?

4a . PART
4.1- Quines coses penses que el bosc està ocultant a la Maria?
4.2- Què passa a les persones a l'edat de 13 anys?
4.3- La novel·la s'adreça a un lector que té a veure amb la Maria. Dedueix-ne l'edat. I 4.4- Com s'ho fa la Maria perquè els llops no la matin?
4.5- Algú marxa de Casserres per matar la Maria. Qui creus que és?

CINQUENA PART
5.1- Per què creus que el capatàs volia picar el gos de la Maria amb un bastó?
5.2- Creus, com el capatàs que les ovelles han estat atacades pels llops?
5.3- Què penses que oculten els tres turonets que descobreix l’avi de la Maria?
5.4- Què creus que oculta la Carme a l’avi?

SISENA PART
6.1- Qui creus que pot haver deixat l’ovella morta tan ben plegada?
6.2- Reflexiona: de quin predador és més difícil defensar-se, d’un llop o d’un linx?
6.3- Per què menja carn crua la Maria? Per què treu el collar llobater a en Fílax?
6.4- Com s’adona que ha perdut en Fílax?

SETENA PART
7.1- A qui van matar els trets que es van sentir al bosc aquella nit?
7.2- Qui va mirar de matar en Fílax i per què?
7.3- Què pensa l’avi sobre el destí de la Maria? Comparteixes les deduccions de l’avi, o creus que s’equivoca?
7.4- Quins criteris seguien les tropes feixistes/nacionals per confeccionar les llistes d’afusellats a mida que anaven conquerint Catalunya?
7.5- Per què creus que el comandant Rodrigo rebutja la mare de la Maria?

VUITENA PART
8.1- Qui va enviar en Josep a empaitar la Maria? Per què? Creus que aconseguirà matar-la? I Creus que ella el matarà a ell?
8.2- Què és el que fa que la Maria confiï en el Josep?
8.3- Per què en Josep no comprèn els arguments del doctor Trueta sobre els llops? PISTA: mira què mengen...
8.4- Qui era el pare del comandant Rodrigo? Què explica la seva actitud patològica i paranoica?
8.5- Què pensa en Josep sobre els nacionals? Per què està tan desesperat?

NOVENA PART
9.1- Com expliques que el pare de la Maria s’enfadi amb la seva mare? Creus que actualment passaria igual?
9.2- Creus, com el comandant Rodrigo, que els llops han desenterrat els cadàvers?
9.3- Per què en Josep no li vol fer petons?
9.4- Per què penses que la Maria no vol dir a ningú on va deixar els llops?
9.5- Com expliques que son pare li demani que no expliqui res a ningú?

EPÍLEG
10.1- Quin sentit creus que té aquella maleta plena de llibres?
10.2- Què s’ha de fer per conèixer algú?
10.3- Què agradava més d’en Josep a la Maria?

COM S’HA ESCRIT LA NOVEL·LA
E.1-Busca a si l’anècdota de l’espelma i la cera sobre el llistat d’afusellaments és certa.
E.2- El doctor Trueta és un personatge històric? Si l’és, busca’n informació a la xarxa.



RECURSOS DIGITALS

SOBRE L’AUTOR I LA SEVA OBRA
Página en AELC
https://www.escriptors.cat/autors/delgadojf/portic
Diccionari d’autors CLIJCAT i contacte amb l’autor
https://www.clijcat.cat/diccionari/Catala/Diccionari.html
Autors a les aules
https://autorsalesaules.com/2021/04/21/josep-francesc-delgado-mercader/
ENTREVISTA DE JOSEP MARIA SOLER A PENEDÈS TELEVISIÓ
https://www.youtube.com/watch?v=vDSj7dDCq_g&t=1s
 
SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA
Presentació de la biblioteca de Cerdanyola
http://www.bibliotecacerdanyola.cat/tag/josep-francesc-delgado/

Notícia VilaWeb
https://www.vilaweb.cat/noticia/897156/20040922/novella-juvenil-garriguenc-josep-francesc-delgado-elsllopsdelallunarojarepunadistincio-internacional.html
Fitxa de lectura de Jaume Anguera Tortosa
https://nxifra.wordpress.com/2010/01/31/els-llops-de-la-lluna-roja-2

ENTREVISTES AMB L'AUTOR SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA
TV3, pRrograma Alexandria, minut 34.
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/alexandria/alexandria-capitol-13/video/5674899/

COMENTARIS SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA
Joan portell. Blog llibres al replà
https://llibresalrepla.cat/?p=627
Rapsodia. Blog d'August Garcia
https://august-rapsodia.blogspot.com/2022/12/els-llops-de-la-lluna-roja.html
La invitació a la lectura de Jaume Centelles
https://jaumecentelles.cat/2023/02/08/els-llops-de-la-lluna-roja-una-historia-damor-i-de-guerra/

RECURSOS DIDÀCTICS SOBRE ELS LLOPS DE LA LLUNA ROJA

Lectures i converses a la www
  http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=24

Lectures i converses a la www
http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/jfd_ca/html/index.htm?&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&lang=null&skin=null&biblio=true&xml=jfd_ca/jfd_ca.xml&base=jfd_ca

Neus Castellvell. IES JOSEP Maria Quadrado
https://www.iesjmquadrado.cat/index.php?option=com_remository&Itemid=992&func=startdown&id=351

POESIA DE L’AUTOR A LA XARXA

Viu la poesia
www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=13&tipus=1&subtipus=2&idpoema=250
Mag poesia
http://magpoesia.mallorcaweb.com/poemessolts2/delgado.html
Poeteca
https://poeteca.cat/ca/autor/365
Entrevista amb Pius Morera i recitació de poemes
https://piusmorera.wordpress.com/2013/07/11/josep-francesc-delgado-i-mercader-poeta-contista-i-novel%E2%80%A2lista-acaparador-de-premis-respongue-ahir-les-preguntes-de-pius-morera-i-recita-sis-poemes/



COM S’HA ESCRIT LA NOVEL·LA.
AGRAÏMENTS

Aquesta novel·la ha estat escrita gràcies a informacions de molta gent. Però els fets que s’hi narren sintetitzen experiències reals de procedència no gaire diversa.
Una vegada Josep M. Espinàs ens va explicar que va començar a fer llibres de viatges a peu i va deixar de fer novel·les perquè la realitat li semblava més exacta i sorprenent que la ficció. Per construir aquesta novel·la s’ha aplicat algun dels procediments contrastats i experimentats d’Espinàs. L’autor dels viatges a peu els va explicar generosament en una tertúlia sobre literatura de viatges a la llibreria Altaïr de Barcelona a finals de l’any 2000. Gairebé totes les anècdotes referents a Casserres han estat construïdes amb la mateixa tècnica i responen als mètodes de la història oral, així com les de Molló. La història del polvorí esclatat i de la família que va refer el mas pujant els motors dels cotxes amb cordes fou recollida amb mètodes espinasians: in situ, a peu, amb el bloc de notes, prou a prop per anotar i prou ocult per no espantar l’interlocutor. Aquesta anècdota és real com gairebé la totalitat de les històries menudes que el llibre presenta.
El coneixement del tarannà del doctor Trueta es deu a una circumstància familiar. Fou metge i amic dels avis de l’autor. En canvi la descripció del quiròfan fou extreta d’una entrevista radiofònica amb el doctor Broggi —cirurgià de bon pols tant quan opera com quan escriu— arran de l’aparició del seu llibre de memòries.
Els records orals de la gent gran i les anècdotes efectivament viscudes han format part de moltes de les pàgines de la novel·la. Podem inventar la concatenació dels fets, decidir on lliguem una baula amb una altra, concentrar fets esdevinguts en un temps o un espai més dilatat o més reduït; però al capdavall sempre partim de fets reals i de persones reals. La imaginació no ha creat les pedres de l’edifici narratiu d’aquest relat, s’ha limitat només a designar-ne l’ordre.
L’experiència de l’amistat entre l’Hermínia —la mare de la protagonista d’aquesta novel·la— i un os a la novel·la anterior —l’Ulldevellut— està basada en l’experiència de «l’home dels ossos» de Minessotta, als Estats Units. Amb Els llops de la lluna roja hem procedit d’una manera semblant. L’experiència llobesca de la protagonista d’Els llops de la lluna roja es basa en diversos experiments esdevinguts el darrer terç del segle XX i protagonitzats per etòlegs de forma científica i premeditada. La relació amb els llops ha estat extreta de Gerard Menatory, especialista en fauna salvatge europea que estima i defensa aquests animals i que s’ocupa d’una bandada de 50 llops que viuen en estat de semillibertat en un terreny de 4 ha. prop de Mende (a França). I de Fèlix Rodríguez de la Fuente, que va dur a terme experiències similars en el cas espanyol i es va erigir en líder d’una llopada… L’anècdota del tambor va ser viscuda per uns músics que anaven al seu poble quan ell era petit. Diverses experiències han anat demostrant a partir dels anys setanta del segle XX que la interacció amb els llops és factible en determinades circumstàncies: si se’ls agafa quan són cadells. Diversos etòlegs han experimentat als parcs naturals germànics amb llops salvatges d’espècies diferents i han obtingut resultats semblants: s’han erigit en caps de llopades que viuen en semicaptivitat, però sense alterar els seus costums, senzillament han adoptat el paper d’un líder llop i la llopada els contempla d’aquesta manera sense posar en dubte que aquell home amic és un llop. Roger Palmer, etòleg britànic, ha criat en semicaptivitat llops salvatges i ha arribat a una conclusió molt clara. El Canis lupus es capté amb els éssers humans igual que el Canis familiaris si s’hi ha relacionat amicalment des de petit. L’experiència de Roger Palmer resulta particularment significativa perquè Anglaterra fou la primera nació europea a exterminar completament el llop ara fa cinc-cents anys. Gràcies al Centre del Llop de Beenham (Berkshire) n’hi han tornat a néixer. El centre permet als visitants de treure’ls a passejar per les seves tres hectàrees controlades. Per a l’etòleg, el llop ha estat víctima de l’ésser humà perquè l’imaginari popular el va erigir en símbol del mal.
Espanyols, alemanys, britànics i francesos, doncs, han demostrat que l’ésser humà pot liderar aquests animals i controlar-los amb molta facilitat si conviuen amb ell des de petits… En el cas nord-americà, l’extinció del llop roig i d’altres espècies va suposar la pervivència dels animals malalts en els ramats d’herbívors salvatges. Aquest canvi va provocar l’extensió d’epidèmies latents que el llop no permetia que es propaguessin perquè atacava els exemplars malalts per la seva accessibilitat. L’eliminació del llop roig va fer sorgir depredadors nous (creuats de llop roig i coiot) molt més nocius que els anteriors i de tracte més esmunyedís. Potser l’extinció del llop explica l’auge actual de les poblacions de guineu al Berguedà…
Els esquimals ja eren conscients d’aquests efectes positius de l’acció depredadora del llop en els grans ramats i tenien una visió antagònica de la de l’home europeu sobre el llop. De fet l’etòleg britànic Roger Palmer ja es va adonar de la relació diferent entre l’home i el llop al nord d’Amèrica, precisament a Alaska. Sembla que els indis americans el veien d’una manera semblant als esquimals: com el preservador de la salut dels ramats salvatges. En canvi el coiot era vist pels indis americans d’una manera que recorda la visió dels europeus sobre la guineu: un animal astut, divertit i oportunista…
Devem també a la professora Ann Force una primera lectura de l’original i l’aportació d’informacions sobre els llops americans que ratifiquen les experiències europees amb estudis de camp semblants. Les experiències nord-americanes sorprenen pels bons resultats obtinguts en el vessant de la comunicació persones-llops salvatges. Ann Force va començar a buscar informació als Estats Units de seguida que va saber que treballàvem sobre llops. A ella devem la lectura d’una llegenda mexicana —La huesera— que va inspirar el somni de la protagonista i la reconstrucció màgica d’un llop.
Cal agrair també a Ramon Mas Puig totes les informacions sobre la Guerra Civil al poble de Casserres. Fins i tot les va posar per escrit i bé mereixerien de ser publicades. A ell es deuen les descripcions sobre l’entrada dels nacionals a Casserres. Els episodis de l’espelma transcriuen fets històrics. El lector comprendrà que els noms reals, en canvi, romanguin ocults o canviats. De fet, la realitat dels episodis de l’espelma supera la ficció, perquè històricament la caiguda de l’espelma va ser intencionada i no casual, que és com apareix a la novel·la. El detall de l’obsequi de les llonganisses que va retardar la batalla i una matança també és cert. I molts d’altres: la reunió dels generals, la superstició sobre l’enrogallament, les mutilacions de l’altar de Casserres, l’enfrontament entre desertors i mossos d’esquadra… És gràcies a la memòria prodigiosa de Ramon Mas que pràcticament cap detall ni cap anècdota no han hagut de ser inventat;, ni el del nadó que, al clatell, no li creixia cabell; aquest record va sorgir durant una conversa entre Pere de can Seuva i Ramon Mas. Aquell infant tenia el clatell pelat de tan jeure sobre el coixí lligat al bressol. Pot semblar inventat però les hores llargues de feina al camp obligaven algunes famílies a prendre solucions dràstiques per no haver de passar-se el dia rere la criatura. El cas del duc que s’enduia les criatures també és cert. El mateix Pere Seuva ens va fer saber com un nadó havia estat rapinyat per un duc mentre els pares treballaven els camps. Aquest fet es va esdevenir prop de Tuixén a principis del segle XX. A l’Índia de finals del segle XX es va conèixer el cas d’un llop que depredava cadells humans en aquestes circumstàncies, quan els pares els deixaven al bressol per treballar els camps. Aquests casos són aïllats, però els d’àligues que s’enduen cadells de llop no ho són.
En canvi sí que són inventats can Castellet i el capataç, tot i que la mort de gats i gossos cremats, a bastonades o lligats s’ha produït en el nostre país amb una trista freqüència. La cadeneta de la verge del Pilar i la manca de sepultura per als milicians són fets que ocorregueren durant la infantesa de Ramon Mas l’any 1939. Ell ha fet possible que en aquesta novel·la qualsevol coincidència dels fets narrats amb la ficció sigui pura casualitat. D’altres casserrencs també recorden que no es van enterrar els cadàvers dels soldats republicans i es van podrir al sol i a la serena, efectivament per la negativa eclesial a soterrar-los en l’únic cementiri del poble, el religiós, i van ser rapinyats per les feristeles…
A Ramona Dalmases, li hem fet treballar la memòria per recordar moltes coses de la vida de pagès. A ella devem el primer contacte amb el tema apassionant dels llops de Busa. Els modismes que apareixen en els diàlegs han estat extrets exclusivament dels diàlegs orals de la gent de Casserres i són fruit d’un treball de camp amb tècnica genuïnament espinasiana: bloc d’espiral per escriure, conversa, oïda i presa de notes. Devem a Hermínia Dalmases el record sobre el fusell de caça que volien requisar els revolucionaris l’any 1936. El fet s’explica tal com li va passar al seu marit.
Els capítols sobre llops també es basen en històries orals del Berguedà: la nit passada per l’àvia en una capçada és certa. L’etologia d’aquest caçador i de les seves formes de societat ha estat molt ben estudiada per Ramon Grande del Brío, el seu llibre sensacional, El lobo ibérico, ha aportat moltes dades a aquesta novel·la. El nom de Tío Lobo fou recollit d’allí, però la seva història no és la del caçador real anomenat d’aquesta manera. Es tracta d’una història confeccionada amb fonts diverses i de la qual l’únic detall realment imaginat és la mort de Tío Lobo a mans de la lloba. Les tècniques de caça de l’alimañero, doncs, són perfectament històriques. Pel que fa a les tracimanyes dels caçadors de feristeles, la gent de la vila de Juneda (les Garrigues), de la mà del professor Joan Cornudella, ens va fer conèixer l’existència d’un escrit del municipi a principis del segle XIX. Aquest escrit guardat a l’arxiu municipal posava en evidència com l’astúcia dels caçadors de feristeles per fer diners amb aquesta activitat no era inferior a la del llop per alimentar-se: anaven passant per cada municipi amb un llop mort per cobrar la recompensa, però el llop mort era sempre el mateix… D’altres estudiosos del llop han anat trobant documentació semblant. Els caçadors de feristeles eren els primers a alimentar la llegenda negra del llop en la imaginació popular.
Les característiques psicopàtiques de determinades races de gossos creades pels homes ja s’han anat posant de relleu durant els darrers trenta anys per estudis de biòlegs. De fet la gran majoria de mortaldats d’ovelles són produïdes en l’actualitat per gossos assilvestrats (abandonats per l’home) i no per llops. Ha estat basant-nos en aquests estudis que hem confeccionat les actuacions dels dòbermans, la qual cosa no exclou que gossos d’aquesta raça, ben portats, es comportin com uns autèntics bona fes.
Però potser, de tot el material consultat, els articles reveladors de J. A. Blanco i Yolanda Cortés a la revista "Biológica" han estat els més sorprenents. Els dos biòlegs, en el seu estudi del llop estepari castellà dels darrers anys del segle XX, fan caure una bona part dels mites sobre la seva malignitat i crueltat. Constaten, això sí, la seva intel·ligència, el seu sentit de l’oportunitat i demostren com el llop pot arribar a conviure amb l’home durant anys sense que aquest ni s’adoni de la seva presència. Els seus descobriments sobre els hàbits carronyers d’aquests animals coincideixen amb observacions nocturnes de pagesos catalans. Aquests testimonis assenyalen clarament com els llops i altres animals, quan els residus orgànics no es destruïen ni es cremaven, triaven pel seu fàcil accés aquesta font d’aliment. Les contemplacions nocturnes d’aquests testimonis de pagès coincidien totes en el fet que la diversitat de depredadors que anava de nit a les escombriares municipals era sorprenent i es meravellaven més encara de la manca d’agressions entre les diferents espècies durant la recerca de la carronya.
La mala fama del llop ve sens dubte de l’edat mitjana, quan entrava a ciutats com París a menjar cadàvers humans en època de pestes, ve de lluny i es manté… Però els fets indiquen que si el llop pot menjar cadàvers no caça.
Hem d’agrair a Mercè Escardó que ens fes conèixer el reportatge de National Geographic sobre el llop índic que es menjava cadells d’homes. Obeïa a la mateixa regla de la seva fàcil accessibilitat. Els llops no són els únics devoradors esporàdics de cadells humans. En general, els depredadors tendeixen a atacar aquells que no poden o no saben defensar-se i aquest comportament és comú a tots els depredadors, fins i tot els que volen, com l’àliga o el duc; ja han estat esmentats records del Berguedà en aquest sentit. Albert Manent ens va ratificar aquest terrible hàbit rapinyaire en la nostra geografia. Devem a aquest autor un dels estudis recents sobre el llop a Catalunya: La memòria del llop al camp de Tarragona, llibre rigorós, interessant, que recull llegendes i contalles amb un estil precís i també toponímia de zones de pas del llop. L’autor del llibre ha dotat les rondalles d’una prosa deliciosa. L’any 2001 també van aparèixer més estudis locals de lectura engrescadora com Bandolers, llops i vents al Priorat, de Jaume Sabaté, que conté records transcrits amb un valor afegit per la fidelitat dialectal de la transcripció. La consulta del treball de recerca Visió actual dels camins ramaders del Berguedà, realitzat per Raquel Cunill Artigas i dirigit per Ramon Yuste també ha estat útil per a la confecció de l’itinerari seguit per la protagonista de la novel·la. Agraïm també a l’etòleg Jordi Sabaté Pi les recomanacions bibliogràfiques d’ara fa uns anys per completar les lectures d’etologia. És possible que algun dels sentiments de la Maria hagin sortit de la infantesa singular i apassionant de l’etòleg a Àfrica, on va trobar Floquet de Neu. Jordi Sabater Pi recorda aquella infantesa de manera encomanadissa. També hem d’agrair els consells bibliogràfics de Josep M. Huertas. Ens els va donar per a la novel·la anterior. Però en referir-se a les formes de vida de la pagesia, han servit també per a aquesta novel·la i han estat concisos i complets.
Als professors Josep Montserrat i Jèssica Jacques hem d’agrair que han estat les nostres musses sense saber-ho. Josep Montserrat fou efectivament qui va proposar el nom de Fílax per al darrer gos de la família. I donem les gràcies a Iolanda Peregrí i a Imma Tejero que ens van permetre d’envair les seves taules per acabar un capítol que no podia quedar a la meitat. Sí que la ficció supera la realitat. Ramon Mas havia tingut un gos que es deia Kazan. Era un pastor alemany de tracte tímid i de gran intel·ligència. Quan preparàvem aquest relat ens vam adonar que Kazan era el gos protagonista de la novel·la més coneguda de l’escriptor nord-americà James Oliver Curwood… Així que vam fer un viatge de tornada de la ficció i el gos protagonista d’aquesta novel·la es diu com el darrer gos de Ramon Mas: Fílax… No solament som deutors de les novel·les de Curwood, també en som de Jack London, de qui ens va sorprendre que no conegués els recursos dels pagesos que s’enfilaven als arbres quan el llop els empaitava. Els personatges de les novel·les impressionants de London prefereixen ficar-se al damunt de les brases d’una foguera per protegir-se dels llops i ignoren el recurs més senzill i eficaç dels pagesos catalans. Els indis de Curwood, en canvi, fan com els nostres avantpassats: si veuen un llop i no van prou armats per enfrontar-s’hi pugen als arbres.
Algunes de les frases de les tropes africanes de l'exèrcit franquista que apareixen en aquesta novel·la coincideixen amb El vel de maia, de Marià Manent, un dels llibres més màgics, sensibles i plàstics de la prosa catalana del segle XX. Els autors han arribat a la conclusió que, quan alguns d’aquells soldats marroquins acusaven els ciutadans de franctiradors, ho feien com a tàctica per descobrir-los: Lluís Millà, aleshores un adolescent que veia desfilar les tropes nacionals des de la porta de la llibreria-editorial Millà del carrer Sant Pau 21 a Barcelona, també va ser acusat per un soldat africà d’haver disparat i, com en el cas de Marià Manent, no havia tocat cap arma… Hem d’agrair a Lluís Millà fill, expert llibreter de vell, la recerca de les guies del Berguedà i el Ripollès publicades a principis del segle XX.
El lector d’aquestes línies segurament es deu haver adonat que han estat redactades en plural. Haig d’agrair a la meva parella la seva participació en aquest llibre. Amb ella vam anar traçant tota l’estratègia documental. A la seva família es deuen una bona part de les històries que justifiquen de dir que, si hi ha alguna cosa que recordi fets ficticis, no ha estat intencionada… Amb ella també vaig anar dissenyant tot l’argument. La idea inicial era que ella participés en la redacció de la novel·la. Quan vaig començar a escriure el text diverses circumstàncies van fer que em trobés acabant la novel·la que havíem enraonat plegats sense que ella n’hagués redactat ni una línia; però, en la part més profunda del text, allí on s’expliquen els fets, les formes de vida i el tarannà de la gent de muntanya i de pagès, hi ha tot el que ella i la seva família hi han anat aportant. Aquesta novel·la ha tingut una única ploma, però té ben bé dues ànimes.
Finalment voldria agrair al meu pare el relat sobre la fugida de les tropes republicanes a través d’Olot, Camprodon i Molló els primers dies de febrer l’any 1939. L’anècdota del republicà que duia un ruquet amb dues maletes de llibres es deu, naturalment, a ell. Foren els seus ulls els que van veure com els llibres d’aquell republicà quedaven esbarriats per la costa. El meu pare era milicià de cultura de la República, fugia a llom d’un ruquet perquè havia estat ferit a la cama durant un bombardeig feixista a Olot i, com aquell republicà anònim i la majoria de persones que apareixen en aquests agraïments, sempre ha estimat els llibres…
… i la seva llum…
Josep-Francesc Delgado
Casserres, març del 2002

Addenda a la segona edició
Gràcies al biòleg Gabriel Riba i a l’historiador Santi Cucurella per les seves observacions sobre biologia i botànica per a aquesta reedició, que també ha comptat amb uns suggeriments d’estil del poeta Miquel Desclot.

Josep-Francesc Delgado
La Garriga, setembre del 2004


























L'alegria que passa

 

Autor: Santiago Rusiñol.

Títol: L’alegria que passa.

Col·lecció: LITERÀRIA núm.3 LI 

Ed: edicions el roure de can roca®.

Pàgines i mides: 176 pàgines.

Format: 14’5 x 21.

Preu: 10,58 € + 4% IVA=11 €

isbn: 978-84-17250-00-3

 

PROPOSTES DE LECTURA

per Hermínia Mas





    1. A les pàgines 9 i10 del pròleg es parla del carnaval. Busqueu a la xarxa fotografies sobre carnavals de l’època en què Rusiñol va escriure L’alegria que passa. Seleccioneu una de les fotografies i feu una descripció de 100 paraules del que hi veieu com si fóssiu un assistent a un d’aquells carnavals.


    2. A la pàgina 10 apareix l’expressió vendre duros a quatre pessetes. Busqueu informació sobre l’origen aquesta expressió.


    3. A les pàgines 11 i 12 es descriu el carrer i el barri de Barcelona on va néixer Rusiñol. Busqueu plànols de la ciutat d’aquella època i compareu-los amb plànols actuals. Busqueu quants habitants tenia la ciutat en aquella època. Descriviu els principals canvis que hi ha hagut.


    4. A la pàgina 13 del pròleg hi ha el nom del carrer on Rusiñol anava a l’escola. Busqueu en els plànols si encara existeix aquest carrer i si té el mateix nom.

      

    5. A les pàgines 13 i 14 trobem informació sobre la família de Rusiñol. Què en destacaríeu? Com la descriuríeu? Quins fets familiars creieu que el devien marcar més emocionalment?

 

    6. A la pàgina 14 es parla de les guerres carlines. Busqueu informació sobre per què es van produir? Com van afectar la família Rusiñol?


   7.  A la pàgina 15 s’explica com s’anava de la Rambla  de Barcelona a Gràcia. Amb quin transport hi anaven si ja s’havia post el sol i per què? Comenteu en grups la sensació de perill o de risc que devien sentir i per què? Heu tingut la mateixa sensació en llocs deserts i a la nit?


    8. Llegiu les pàgines 15 a 18 del pròleg i resumiu els principals fets polítics que van afectar Rusiñol.


    9. A les mateixes pàgines se’ns parla dels debats que hi havia sobre la llengua catalana. Resumiu les principals postures que hi havia a l’època.


    10. A les pàgines 19 i 20 se’ns parla de com Rusiñol veia els avenços tecnològics de la seva època. Resumiu-ho. Hi veieu paral.lelismes amb la nostra?


    11. Llegiu a la pàgina 22 quin paper té el teatre en l’oci del segle XIX. Busqueu fotografies de teatres de l’època de Rusiñol. Quants teatres hi havia a Barcelona aquells anys?


    12. Segons Xavier Fàbregas dins del moviment modernista hi havia diferents grups. Llegiu les pàgines 24 a 26 i resumiu quins eren.


   13.  Després de llegir les pàgines 24 a 30, com resumiríeu la manera d’entendre el modernisme de Santiago Rusiñol?


    14, Busqueu informació i fotografies sobre els teatres del Paral.lel de Barcelona als primers anys del segle XX.


   15.  Resumiu la informació de les pàgines 31 a 33 del pròleg sobre El moment polític que va viure Rusiñol i reflexineu sobre com hi va encaixar.


    16. Després de llegir les pàgines 35 a 37 feu una redacció escrita de 200 paraules en què establiu paral.lelismes entre la vida del jove Rusiñol i les dels joves actuals d’edats semblants.


   17.  Llegiu de la pàgina 40 a la 50 del pròleg i argumenteu quines persones van influir més Rusiñol i per què?

     

   18.  Llegiu les pàgines 55 i 56. On diu Rusiñol que podem trobar el benestar de l’esperit? Reflexioneu sobre aquest tema. Creieu que hi ha moltes maneres diferents de trobar el benestar de l’esperit? O que n’hi ha poques?


   19.  L’addicció a les drogues sempre és molt difícil de superar sense ajuda. Com ho fa Rusiñol? Consulteu les pàgines 58 i 59 del pròleg.

     

   20.  Quants anys tenia Rusiñol quan va publicar L’alegria que passa? Quin és el tema principal de les obres que escriu aquests anys? (pàgs. 60 i 61)

     

    21. Podríem dir que algunes obres de Rusiñol són còmiques, però darrera d’aquesta comicitat sempre hi ha un esperit crític. Llegiu de la pàgina 60 a la 70 i expliqueu quins aspectes de la societat critica.

     

    22. Observeu la fotografia de les pàgines 70 i 71 i comenteu en grup què us crida l’atenció. Alguns dels aspectes que podem comentar poden ser: no hi ha dones, porten barret, fumen, gairebé tots porten barba o bigoti…

Comenteu quins canvis socials creieu que hi ha hagut i com seria actualment una fotografia amb persones de característiques semblants.

   23.  Busqueu informació sobre Sorolla, Maeztu i Casas, alguns dels artistes que apareixen a la fotografia de les pàgines 70 i 71.

     

    24. Segons els diferents estudiosos que se citen a les pàgines 76 a 80 en què s’inspira Rusiñol per escriure L’Alegria que passa?


  25.   Fixeu-vos que l’obra comença amb dues cançons cantades en paral.lel i una d’elles intenta ser còmica. Quin recurs fa servir ?



   26.  A les pàgines 126 i 127 ja ens fem una idea de com són el Tòfol i en Joanet, dos personatges ben diferents entre ells. Si els haguéssiu de descriure amb tres adjectius cadascun a partir del que diuen, quins els posaríeu?

     

    27. A partir de la descripció que fa en Joanet del poble a la pàgina 127, quins adjectius posaríeu al poble?



    28. Llegiu les pàgines 128 a 133 i reflexioneu sobre com se sent en Joanet. Quina relació té amb el seu pare? Quins problemes té? Està content amb la seva situació?

     

   29.  A partir de la cançó dels ferrers, pàgina 136, se’ns dona una visió determinada de la vida al poble. Quins aspectes creieu que han fet que ara la vida als pobles sigui diferent? Creieu que en alguns aspectes la vida als pobles encara és igual? Ho veieu positiu o negatiu?

     

  30.   L’arribada del circ ambulant trenca la monotonia del poble. El clown, per presentar l’espectacle des de dalt del carro, diu “L’alegria ja s’apropa” i va presentant els personatges del circ. Creieu que són alegres aquestes persones? Per què?

     

  31  Un dels aspectes en els quals la societat ha canviat més, és en la visió de la dona. Alguns tòpics que s’han perpetuat durant segles actualment s’estan qüestionant. Comenteu aquestes frases que apareixen  a l’obra i penseu si actualment encara podrien ser habituals en alguns ambients o llocs:

“Sap de llegir, però no sap de parlar, al revés de moltes dames, amb perdó de les que escolten.”(pàg. 144)

“Penjat de cap per avall del trapezi, hi bevia unes quantes absentes, pegava a la dona i (...) pàg 148

. “Les dones hem nascut esclaves, i com a molt desitgem triar-nos l’esclavitud, i, si es troba, ella és el goig de la vida.” pàg. 151


   32.  Comenteu aquesta frase d’en Joanet: “Tancat en aquest poble, sembla que porto un vestit folrat de reixa que m’empresona per fora. Voldria anar-me’n, i em sento encastat al poble.”

Heu tingut mai aquesta sensació que té en Joanat, d’estar en una mena de presó? Creieu que el fet de viure en un poble contribueix a experimentar-la o no hi té gaire a veure?

   33.  Comenteu el que diu la Zaira (pàgina 152): “Compti que tinc divuit anys, i es pot dir que en fa divuit que camino món enllà. Compti quantes vegades m’han dit que soc simpàtica! M’ho han dit gimnastes, carreters, pagesos, senyors i fins borratxos! M’ho han dit pregant-me; m’ho han dit amb els ulls encesos i fins ensenyant-me diners. Vostè em sembla noble, i, a vostè, l’hi agraeixo.”

     

   34.  La Zaira també fa una altra reflexió (pàg. 156-157): “Vostè té el que jo voldria, un niu sota un campanar, i no ho estima per a res. Jo tinc el que vostè vol, la llibertat d’aire lliure, i em consumeix la tristesa!”

Penseu per què tots dos desitgen el que no tenen. Quines mancances penseu que tenen la Zaira i en Joanet?

  35.   “que les dones, si han de renyar els marits, enllesteixin; que els marits, si han de pegar a la muller, que peguin i no s’entretinguin”

En aquesta frase pronunciada pel clown (pàg. 159) ens adonem que a l’època i havia una normalització de la violència de gènere. Creieu que encara hi ha normalització de conductes semblants?

    36. “Us condemno a prosa eterna: us condemno a tristesa perdurable!” “ Com que soc fill del terròs, m’haig de veure condemnat a veure sempre l’església, a sentir aqueixes campanes, a veure aqueixes parets, a morir d’ensopiment i a no adonar-me del viure. Dormim. Dormim al llit de la prosa, ja que em fuig la poesia. “ Comenteu aquestes frases, que diuen  el clown i en Joanet (pàgines 168-169) i relacioneu-les amb el títol de l’obra, amb les vivències de la joventut de Santiago Rusiñol i amb els problemes de l'escriptor durant el Modernisme.


PROPOSTES ORALS

Per Josep Francesc Delgado

PROPOSTA 1: 

FER UNA FESTA MODERNISTA

Organitzeu una festa modernista en un Cau Ferrat de Sitges imaginari creat per vosaltres (la classe, la sala d’actes de l’escola...). Santiago Rusiñol hi va posar molts ferros forjats, però vosaltres hi podeu posar objectes que us semblin artístics fets per vosaltres.

1-Representareu diversos personatges: Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Joan Maragall, Raimon Casellas, Ramon Casas... Caldrà que Santiago Rusiñol faci un discurs abrandat a favor de l’art i l’artista, així com d’altres assistents.

2-Organitzeu una processó per portar els dos quadres fins al Cau Ferrat Imaginari. L’alcalde del poble farà un discurs. Mentre els quadres entrIn al cau una noia pot fer una dansa, però podeu fer-ho amb un grup de nois i noies.

3-Podeu acabar amb una representació d’algun fragment de La intrusa de Maeterlink, o també fent un àpat i contemplant la bellesa de la sortida de Sol, la posta de Sol o alguna cosa que us sembli bonica de la naturalesa.

4-Finalment el poeta Joan Maragall n’escriurà una crònica que podeu penjar en xarxa o imprimir a la revista de l’escola.


PROPOSTA 2:

PRINCIPALS MOVIMENTS LITERARIS.

 

DEBAT: NATURALISTES CONTRA SIMBOLISTES.

Feu un debat de dos grups. El primer grup representarà Émile Zola, Joaquin Costa, Josep Ixart i Narcís Oller i ha de defensar el naturalisme i el regeneracionisme. El segon grup representarà les posicions de Rusiñol a la seva etapa més simbolista, hi podeu afegir poetes com Charles Baudelaire i Joan Maragall o músics com Erik Satié i també William Morris. Podeu fer servir aquestes notes i ampliar informació.

 

NATURALISME

Moviment literari i pictòric que va tenir el seu centre a París i va començar al voltant de 1880. El novel·lista Émile Zola en fou l’artista més destacat. El moviment va representar una evolució del realisme literari i recollia, com el mateix realisme, el pensament positivista. Però en va exacerbar els seus aspectes més deterministes i cientifistes, de manera que va girar l’esguard cap a les classses més desafavorides i les va descriure de la manera més cientifista possible, amb èmfasi especial al món de les malalties heretades o les causades per l’entorn, ja que en aquella època es començaven a descobrir des de la medicina les relacions entre l’herència biològica o l’entorn social i les malalties. El naturalisme, a diferència del realisme o del romanticisme, va arribar a Barcelona sense retard i Zola ja era un escriptor conegut a Barcelona els anys 80. El representant més significatiu del naturalisme a la literatura catalana fou el novel·lista Narcís Oller i també el crític Josep Yxard, tots dos van ser amics de Rusiñol. En pintura, aquest crític, era molt menys dogmàtic que en literatura, ja que manifestava l’any 1884 que el pintor naturalista podia reflectir l’estat de la seva ànima i es caracteritzava per la seva sinceritat, dues coses que tenen poc a veure amb el naturalisme i que Rusiñol sempre va defensar. Yxard també defensava que el naturalisme havia de caracteritzar-se pel seu amor a la naturalesa, així que, en pintura, el naturalisme va tenir a Catalunya una versió que era la d’anar a pintar al natural i sortir de l’estudi, però aquest natural incloïa el paisatge, la naturalesa, i no solament les fàbriques, els suburbis o els ambients urbans més característics de la seva literatura.


PRERAFAELITISME

Els pre-rafalites buscaven un retorn als colors intensos i les composicions del segle XV italià, és a dir, dels pintors anteriors a Rafael. Rusiñol va recollir d’aquest moviment pictòric l’afecció per observar bé la natura per expressar-la d’una manera personal i va viatjar expressament a Itàlia per veure directament els pintors medievals italians..


DECADENTISME

El decadentisme és un moviment artístic de finals del segle XIX, com el simbolisme. El seu nom es deu a l'atracció per tot allò decadent i malalt. El llibre de Rusiñol que marca el pas cap al decadentisme és Anant pel món (1895), format, entre d’altres textos, pels articles que havia publicat a la Vanguardia. En aquest llibre mira de posar de relleu com diu ell mateix, la cara més crua, mísera i oculta de la realitat. De manera que aquells articles que havia començat com a apunts costumistes del natural els va acabar lligant ja amb una intencionalitat decadentista.

El decadentisme també apareix en la pintura de Rusiñol amb els temes de la mort i la morfina. Al seu teatre. El jardi abandonat i L’alegria que passa es consideren les obres de Rusiñol més deutores d’aquesta estètica. Les referències a les fulles seques, al repic monòton sobre el l’enclusa i la sensació general de grisor i d’ensopiment del poble que vol transmetre l’autor ho justifiquen. Al dramaturg Ignasi Iglésies no li va agradar l’obra pel to general de decadència que considerava aliè a l’esperit emprenedor dels catalans. Iglésies, més combatiu que Rusiñol com a dramaturg, va al·ludir a la tristesa de l’ànima que havia escrit l’obra i va posar de relleu una emoció que la visió caricaturitzada i popular de Rusiñol va oblidar per a la posteritat. En canvi Iglésies valorava positivament el que l’obra tenia de tradicional: el costumisme i l’humorisme vuitcentistes, és a dir, els elements que permetien que l’obra fos valorada per un públic ampli. Però l’èxit L’alegria que passa rau precisament en el fet que sap casar aquests aspectes més novedosos com el decadentisme i el simbolisme amb els més tradicionals i populars.


SIMBOLISME

El simbolisme es caracteritzava per una reacció contra el naturalisme i el realisme. El seu món abastava l’espiritualitat i el somni i reivindicava la imaginació. El conjunt poètic de Les flors del mal (1857) de Charles Baudelaire (1821-1867) és una bona mostra del moviment. Rusiñol va traduir aquests poemes. La poètica simbolista es decantava més per l’evocació que per la descripció. Un dels trets poètics del moviment és que va practicar el vers lliure que Rusiñol també va recollir en el plantejament del llibre «Oracions», segurament el primer poema en prosa a Espanya i el seu llibre més emblemàticament modernista. En el camp del teatre Rusiñol va representar La intrusa de Maeterlink a les Festes Modernistes de Sitges. Hi ha una intenció simbòlica en la configuració d’alguns dels personatges de L’alegria que passa com a actituds generals davant de la vida i de l’art.

Segons Vinyet Panyella: «L'etapa naturalista -que, en realitat, correspon a les cròniques descriptives de la vida parisenca- acaba amb el gir vers el simbolisme, manifestat al recull de proses Anant pel món. L'escriptor passa del realisme al simbolisme quan deixa enrere les cròniques parisenques i de viatges especialment, les publicades a La Vanguardia amb el títol de Desde el Molino i Desde una isla [...] i entra de ple en la prosa de caire intimista i simbolista.»

Vinyet Panyella. Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (París, Sitges, Granada). Pàg. 55-56


REGENERACIONISME

El regeneracionisme fou un moviment intel·lectual espanyol que intentava reflexionar científicament sobre les causes de la decadÈncia espanyola. Aquesta decadència es va fer palesa amb la derrota de l’antiquada armada espanyola el 1898 en la guerra de Cuba d’Espanya contra els Estats Units. El fet va consolidar l’aparició a Espanya d’una literatura crítica amb la generació del 98 en la literatura castellana. Rusiñol, que va viatjar sovint per Espanya i hi era molt conegut, va abordar el tema a la seva obra L’Hèroe, on fa una crítica contundent de la idiologia militarista i imperial i en posa en evidència la seva crueltat a través d’un soldat català que torna de la guerra mentalment abdduït per aquests principis. Aquesta obra ens fa evident que, si bé Rusiñol i el seu amic Ramon Casas defensaven l’art per l’art i la total independència de l’artista de la seva societat, potser en el fons tot plegat era una manera de prevenir mals majors d’un imperi que no va deixar de ser-ho completament fins al 1898. Quan a Ramon Casas li pregunten sobre el seu quadre La càrrega, que podem veure de ben a prop amb el quadre «la masia» de Rusiñol al Museu de la Garrotxa, Casas ve a dir que ell només pinta i que no té cap intenció política. Però en canvi el quadre posa en evidència la repressió de la guàrdia civil sobre una manifestació obrera en alguna esplanada propera a les tres xemeneies que encara podem contemplar a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. La càrrega, després de passar per Madrid, va ferir la mena de sensibilitat que Santiago Rusiñol va retratar amb el seu heroi, de manera que fou cedit ja fa un segle en una mena de desterrament de la capital d'Espanya al museu on encara el podem veure a Olot.

Segons la seva filla, Rusiñol: «Avorria la política. Quan en el cafè es posaven a parlar-ne, s'aixecava i se n'anava. «No estic per perdre el temps -deia-. Parlar de coses tan fosques quan a fora hi ha un cel tan blau! » (Maria Rusiñol. Santiago Rusiñol vist per la seva filla. Pàg. 72). Segons M. Casacuberta, l’avi de l’artista el va fer pujar al terrat de la casa del carrer Princesa durant una bullanga perquè s’acostumés a sentir els trets de ben petit. Josep Pla no va lluny d’osques quan afirma al seu llibre que la inestabilitat política que l’artista va viure durant la seva infantesa li va crear una certa al·lègia per la política. Certament, com ens indica la seva filla, el debat polític no li interessava i fins i tot, quan Josep Pla el va a visitar als jardins d’Aranjuez just abans que mori i el troba pintant, sembla que es mostra més aviat escèptic pel que fa a la segona república. Ara bé, que Rusiñol fos escèptic respecte de la política, que no li interessés el debat polític, no treu que fos aliè al regeneracionisme malgrat ser un dels màxims exponents del grup de l’art per l’art modernista. Es preocupava per les qüestions socials i part del seu teatre respon a aquestes preocupacions. Finalment el que sabem segur d’ell és que era un ésser sensible i aquest desinterès prové segurament d’un rebuig: volia que els desastres polítics l’afectessin el mínim possible.

A l’hora d’observar la seva societat críticament ho podia ser tant com el que més i «L’Hèroe» representa una sàtira tan contundent com la que més a l’imperialisme. La tècnica utilitzada és la de la reducció a l’absurd, l’espectador va palesant les contradiccións i la falsedat dels plantejaments del personatge i se’n distancia. És el que 50 anys més tard faria Bertold Brecht al seu teatre: portar l’espectador a una actitud crítica. Aquesta contundència va determinar que, en el seu moment, l’obra fos poc representada. Però reapareix amb tota la seva força als nostres escenaris periòdicament i no la perd. L'any 1905 aquesta obra ja havia fet tres edicions. Com el quadre de Casas, guanya adeptes amb el temps des del seu desterrament inicial quan el teatre romea va deixar de representar-la per amenaces. Rusiñol i Casas van aconseguir imposar la seva condició d’artistes lliures, però exercint aquesta condició i reivindicant el seu apoliticisme no van defugir compromisos amb els temes socials que més els preocupaven.


 

Bibliografia electrònica seleccionada


Biografia de Lluïsa Denís (2021). Wikipèdia

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%AFsa_Den%C3%ADs_i_Reverter


CASACUBERTA, Margarida (1999). Santiago Rusiñol. UOC. Lletra. Noms propis.

https://lletra.uoc.edu/ca/autor/santiago-rusinol/detall


Museu Cau Ferrat. Tour virtual.

https://museusdesitges.cat/tours/ca/cauferrat/



VIDEOGRAFIA seleccionada


Entrevista a Francesc Fontbona sobre el Modernisme

https://www.youtube.com/watch?v=55Cwr9QK1NM


Francesc Fontbona. La pintura de Santiago Rusiñol

https://www.youtube.com/watch?v=LCtObk0WHc8


Andreu Bosch i Ayza. visita virtual al Cau Ferrat

https://www.youtube.com/watch?v=vIMCgIrz514


El meu avi Santiago Rusiñol, motor del modernisme

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-meu-avi/santiago-rusinol-motor-del-modernisme/video/3462030/


Els viatges en carro de Santiago Rusiñol i Ramon Casas

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/els-viatges-en-carro-de-santiago-rusinol-i-ramon-casas/video/5684852/


Homenatge a Santiago Rusiñol (1926)

https://www.youtube.com/watch?v=Jw39j3Jpqok


Santiago Rusiñol AL Cau Ferrat de Sitges anys 20

https://www.youtube.com/watch?v=mR2vvfq0z_w


Sobre la representació de ‘L’Hèroe’ al TNC

https://www.youtube.com/watch?v=bhgO5PRXBX8



 Criteris lingüístics d’aquesta edició


Maria Rusiñol , la filla de l’artista, explica del seu pare que la seva gran vocació fou la pintura i que, quan ja era molt gran, el preocupava molt com l’artrosi li estava engarrotant el dits i que escrivia al vespre amb la seva filla quan ja no hi havia prou claror per pintar. Santiago Rusiñol va començar a escriure al final del gran desgavell ortogràfic de la Renaixença. Fou durant els anys de la seva formació a París, entre 1890 i 1894, que l’enginyer i lingüista Pompeu Fabra va començar a publicar l’ Assaig de gramàtica del català modern ( 1891) i que la revista l’Avens va adoptar tot canviant el nom per l’Avenç. La proposta de Fabra, una altra de les grans aportacions del Modernisme, va ser rebuda més aviat amb fredor i calgué esperar al gener de 1913 perquè aquestes normes fossin promulgades per l’Institut d’Estudis Catalans i impulsades per la Mancomunitat de Catalunya. No van ser pocs els escriptors anteriors a aquella data que no les van assumir. Rusiñol en va ser un.

Rusiñol havia estat pujat al carrer de la Princesa de Barcelona, en ple barri comercial de la Barcelona vuitcentista i va rebre l’educació primària en una escola del barri al carrer Barra de Ferro, no gaire lluny de l’actual Museu Picasso. Era una escola on ensenyaven a llegir, a escriure, càlcul i poca cosa més. Aleshores la Via Laietana encara no existia. Anys després l'artista veuria en el barri antic de Girona la Barcelona que l’Eixample havia transformat completament, deia que per això li agradava la ciutat de Girona, perquè li recordava la ciutat comtal de la seva infantesa. La seva Barcelona vivia entre i la muralla medieval del rei Pere Terç que la constrenyi  i la prosperitat de les fàbriques tèxtils. El seu avi, fabricant de Manlleu, era un liberal procedent d’una comarca més carlina que liberal. Però el pintor i dramarturg va pujar en una Barcelona on l’educació es rebia en castellà. El català n'havia quedat exclòs poc després de la derrota de la corona catalano-aragonesa a mans de la corona de Castella aliada amb França a la Guerrra de Successió, a principis del segle XVIII.

Així les coses el dramaturg no es tallava gens ni mica a introduir castellanismes en els seus textos. A l’ensems, el català amb el qual els va escriure era més col·loquial que normatiu. No hem d’entendre aquest fet com a fruit de la ignorància. Va escriure les seves «Impresiones del arte» (1903) en un correcte castellà i la multitud d’amics de la crema i nata dels artistes i intel·lectuals francesos amb els quals enraonava cada dia a París certifiquen el seu bon francès, ja que només li retreuen una pronúncia de la erra com en català... Dominava tres llengües. L'ús del català col·loquial al seu teatre és premeditat per fer-se entendre amb el públic barceloní de l'època. Rusiñol era molt més culte del que aparenten les seves obres i del que s’ha volgut fer notar. Va optar pel català col·loquial de Barcelona perquè aspirava a tenir èxit -i el va tenir- en una època en què encara no s’havia imposat una gramàtica unificada del català. Gran part del seu teatre fou escrit abans de la Mancomunitat de Catalunya. Vist des de l’actualitat, la llengua que fa servir ens ofereix un fresc del català popular de la Barcelona de finals de XIX que no és exempt de riquesa lingüística. Cal tenir en compte que les edicions de les seves obres fetes entre els anys 20 i 50 del segle XX van ser sotmeses, com les d’altres autors de la seva generació, a una correcció no sempre encertada pels primers correctors precàriament formats en la gramàtica fabriana. L’edició de la seva obra realitzada per editorial Selecta l’any 1947 no es troba exempta d’aquestes errades. Per exemple: susbtitueix l’expressió oral «I ca!», que té un sentit negatiu, per la interrogativa «I què»...

 Aquesta edició ha intentat posar d’acord la normativa del català actual i l’estil de l’escriptor. Allà on Rusiñol introdueix castellanismes conscientment i entre cometes s’han mantingut. Aquells que introduïa per desconeixement de la forma normativa han estat regularitzats. Aquest criteri també s’ha mantingut amb els termes i expressions col·loquials que un estàndard ja plenament consolidat del català aconsella de regularitzar quan no hi ha una intencionalitat d’estil.

Fenòmens fonètics

Apareixen a l’obra diverses dissimilacions que han estat regularitzades. Arcalde:  alcalde; arcova:  alcova. També s'han suprimit les esses de: mentres: mentre; aixis: així. I s'ha substituït la forma istiu per l'estandard estiu, tot i que el DCVB accepta la primera i no fora mala idea que el DIEC també l'acceptés.

S’ha suprimit la ena epèntetica, fenomen col·loquial que sovinteja als diàlegs. an a mi: a mi; an elles: a elles; renyar an els marits: renyar els marits. Algunes enes apareixen a complements directes que en català no poden portar preposició a, per tant han estat eliminades. El treball redimeix an a l'home: el treball redimeix l'home.

L’autor transcriu la pronúncia popular d’algunes paraules dislocant o emmudint algunes erres que han estat estandarditzades. Trenyina: teranyina; cadavre: cadàver; pendre: prendre; compendre: comprendre. També s’han normativitzat alguns reforços dentals propis de la llengua col·loquial com gènit: geni. Diverses formes col·loquials encara vives han estat substituïdes per les normatives: dugues: dues; allavores: llavors: mentres: mentre


Pilans: pilars. Crida molt l’atenció com, molts dels fenòmens descrits, encara són vius en la llengua popular.  Per exemple l'elisió de la vocal de l'article després d'infinitiu: deixà'l, que normativament s'escriu: deixar-lo. També s'han corregit fenòmens semblants:

 
Fenòmens morfosintàctics

La perífrasi d’obligació tenir de ha passat a haver de: se’n té d’èsser passa a se n’ha de ser; té de saber: ha de saber; tinc de: haig de...

Diversos usos del lo neutre també s’han corregit:  lo positiu: el que és positiu;  lo que: el que:  lo mateix: el mateix; el difícil que és: com és de difícil; lo més magre que pugui; tan magre com pugui


Castellanismes

     Ditxosa: maleïda.
Mostruari: mostrari. Col·lecció de mostres d'un fabricant, comerciant, Industrial, etc.
Retrato: retrat.
Cocodrilo: cocodril.
Enterro. Enterrament.
Veient al noi. Veient el noi.
Hèrcul. Hèrcules.
«Arreparin": reparin, parar esment en una cosa.
Esmortuïdes:  forma col·loquial d’esmorteïdes. 

     Menos feina: menys feina.
Iglésia: església.
Verdader: veritable.
Del mateix modo: de la mateixa manera.  
Sossego: del castellà sosiego. Assossegament.
Se logra tot: s’aconsegueix tot.

Crida poderosament l'atenció que la majoria de les coreccions efectuades sobre castellanismes i aspectes de la llengua col·loquial encara es mantinguin vives en la llengua oral més d'un segle després que Santiago Rusiñol els transcrivís fil per randa.




En aquest blog trobaràs dossiers de premsa i materials didàctics de la majoria dels nostres llibres.

Si desitgeu més informació podeu consultar la nostra web: www.rouredecanroca.cat

Per a qualsevol dubte pots contactar amb nosaltres a través de l'adreça info@roruedecanroca.cat o el telèfon 938719126.

Subscriure's a: Missatges (Atom)